El Somiatruites

La meva mare em va fer un gran regal de Nadal, és una cançó, la cançó del somiatruites, un conte cantat màgicament. Es veu que cada any la Lídia Pujol la va a cantar a RAC1. La veritat és que és dolça com una neula de Nadal!

Aiguamolls de l'Empordà

L'últim dia de l'any estàvem a l'Empordà, igual que fa un any. Va fer un dia fantàstic i vam gaudir d'un passeig fantàstic pels aiguamolls. És una caminada molt recomanable per fer amb criatures doncs és tot planer i des de les torres de guaita es poden veure molts ocells, els que més vam veure van ser les cigonyes que fan un clap clap, aclaparador amb els seus llargs becs i ànecs de coll verd. El paisatge és preciós i de vegades, amb una mica d'imaginació sembla que estiguis a la sabana africana. Fins i tot d'alguna de les aigües estancades semblava que tingués que sortir algun cocodril i "las arenas movedizas" que tant apareixien a les pelis que veiem quan érem petits semblaven prendre forma en algun fangueig que vam trobar, bé un poti poti de sensacions que van fer del matí una delícia.

L'excursió comença en el punt de informació "El Cortalet" a 3 Km. de Castelló d'Empúries"

La nadala i el vers. Nadal 2010

A l'escola de PDD, abans de les festes de Nadal els nens i nenes ens ofereixen un concert amb les nadales i els versos que han après. No sé si aquest any els hi han explicat als nens i nenes que la crisi també incidirà en "l'aguinaldo", i quan passin el plateret es possible que els hi caigui algun bitllet fals o tan sols xavalla, la Maria ho fa molt bé (i que hauria de dir??) Es mereix recollir un sac d'aguinaldo...bé mentre no siguin "eurus falsus" ja podrà estar ben contenta, jeje.

Arribarà el nadal??

eiiiii! estic aquí!! les vacances de nadal m'han absorbit i entre el meu jo idea i el jo ideal que observo cada cop que me'n recordo (en una entrada ho explicaré més endavant), la compra sense sentit de regals, entre menjar i menjar i acabar el semestre a la UOC el meu blog ha quedat relegat a l'últim lloc amb la de coses que volia explicar i penjar!

18 de desembre 2010. uf quins nervis! avui les meves filles van estrenar al teatre de Sant Jaume a PDD. La Magdeta com a directora i la Maria com actriu. M'omple d'orgull escriure que la Magdeta juntament amb la Núria i la Geor han fet una gran feina al dirigir 23 nens i nenes de 4 a 11 anys, una autèntica bogeria!!! Doncs van aconseguir posar en escena l'obra de teatre que vam escriure juntament i que quedés rebé, va ser molt emocionant veure el "subidón" de tots els nens i nenes al acabar. La Maria feia de sentiment, ella era l'amor, qui podria ser si no?? ho va fer molt bé i també s'ho va passar molt bé. L'obra va marcar l'inici de les nostres festes.

Dentista Nerea

Qui no ha tingut aquesta imatge?? No! no son torturadors! qui no ho sap és que no ha anat mai al dentista. Quina pallissa vaig rebre ahir, el cirurgià anava rascant i traient caries i després no se ben bé que em va fer a la geniva, només se que em va cosir tres punts, re... tinc filets ballant per la boca però res, "no prenguis re calent, antibiòtic i ibuprofè, i torna la setmana que ve que farem la reconstrucció" Ostres a sobre obres de rehabilitació a la boca...això se li diu dentista ecologista!

A la nit, en Carlus amb la seva cama embolicada per la vena compresiva (l'han tornat a operar de varius), i jo sentint la meva boca, vam anar al concert de Maldita Nerea, la Jessi i en Marc ens ho van regalar, -per cert el Carlus m'ha dit que posi en el blog que ens agradaria molt anar al Bulli, per si cau la breva...jejeje- li vaig ensenyar a en Carlus l'estratègia per entrar als concerts sense fer cua i un cop a dintre ens vam dedicar a calcular la mitjana d'edat 14-16 anys, descobrir als pares que havien portat als fills, i parlar una miqueta que feia dies que no ho feiem. Abans no van començar a cantar els Maldita Nerea, ho van fer un grup que no ens va agradar gaire, fem un gin tònic? Va! amb Maldita Nerea ja vam poder ballar més i cantar el secreto de las tortugas i un cop vaig començar a necessitar l'iboprofé i en Carlus a sentir la cama, vam marxar...dos maduritos al retiro que ja toca!!

Els treball en grup

La UOC té un sistema d'ensenyament model per altres universitats, en un entorn virtual et sents com a classe, hi ha un espai forum, on els estudiants podem fer preguntes, opinar, demanar aclaracions...l'espai del Tauler és particular del professor, és on penja exercicis, informacions generals...i a partir d'aquests aplicatius bàsics hi ha un reguitzell més dels quals te'n pots beneficiar en quan ho necessites. Tot i que l'entorn virtual de la comunitat UOC és exemplar dir que el més interessant dels estudis és l'autoactualització que s'aprèn per mitjà de les PACS ( Prova d'evaluació continuada) doncs els treballs són molt pràctics i et permeten treballar i assolir coneixements actualitzats sobre la teoria treballada. Però, es clar com en qualsevol model, jo personalment hi trobo un defecte: els treballs en grup. L'objectiu d'aquests treballs és l'aprenentatge de tècniques i metodologies per aconseguir fer un treball consensuat entre tots els membres del grup. Però a l'hora de la veritat a mi aixó em suposa més ansietat que una altra cosa.

La gent no es comunica en l'espai de grup, la gent s'arrepenja, quan fas un toc d'atenció la gent s'ofèn, costa consensuar metodologies de treball i ja no diguem els aspectes de les PACS. De veritat, a mi se'm converteix amb una tortura i es clar acabo malpensant dels professors, + treballs en grup -correccions = menys feina (...pel que em paguen!!)

Ja sé! faig supòsits que no hauria de fer, però he de prendre la determinació que a qualsevol treball de grup que em torni a tocar, crear un document de compromisos per começar a treballar sinó jo ja vaig venuda! (...i es quan arribo a aquests supòsits xungos)

M'he ficat en un jardí

La lectura del Poder del Ahora d'Eckart Tolle em va crear certa inquietud en l'aspecte del sentiment de presència, de despertar. La conferència de Tolle se'm presenta com força aclaridora, tot i que per arribar a aquest estat és molt necessari fer un treball d'auto-coneixement...que a hores d'ara tot just he començat a fer amb un guia espiritual, i que m'està portant a territoris desconeguts, pels quals he d'observar el meu jo idea, que no és fàcil i descobrir els meus patrons de conducta que tampoc ho és.

Embolica que fa fort!!

El vídeo dura 1 i 1/2h, pren-te el temps necessari.

Campanya potent!

Com pots dir-li que no a una senyora que porta una samarreta de voluntària de la Fundació Banc d'Aliments, i que et demana, donant-te una bossa que mentre fas la teva compra al súper, col·laboris i compris el que vulguis pel banc d'aliments. No es pot. I més quan amb la bossa entre les mans i pensant que hi posaria, a la bossa, penso Ostres quina campanya amb dos collons! (perdó).

Entre avui i demà trobareu els voluntaris del banc d'aliments a les portes dels mercats i supermercats fent campanya, no hi falteu!

a ballar!

Fa un temps que no engegava a ballar espontàniament, i no es que em deixi anar pel carrer o en el mercat, o anant a recollir a la Maria al cole, però de vegades en el cotxe em descobreixo movent-me de cintura cap a munt amb molta "soltura" amb alguna cançó que m'empeny a deixar-me anar i això m'ha passat aquesta setmana amb un grup que desconeixia i que he descobert que m'agrada molt, és d'aquells que dona bon rotllo. Atenció als Reis Màgics d'Orient, me'l demano !!

La td8

Primera Torre de vuit neta descarregada de la història dels castells, per part dels Catellers de Vilafranca a la diada de Tots Sants de 2010. ESPECTACULAR!!! Felicitats!

"A la segona ronda arribava el gran moment, la td8. Quan els segons es van col·locar, un silenci sepulcral es va apoderar de la plaça. Amb els quarts a sobre el castell donaven per bo l’intent, i van començar a sonar les gralles. Res podia fallar, ja que la fragilitat de la construcció comportava que al més mínim problema la torre es tranqués. El silenci va persistir fins a l’entrada de la cassoleta, i amb l’aleta, la plaça va explotar d’aplaudiments i crits que van anar en augment al veure la sortida de la canalla. Per primera vegada a la història es veia la descarregada d’una td8. La plaça va embogir a crits, el tronc no va patir cap sotragada que el fes perillar i tota la resta va sortir sobre rodes. La td8 es descarregava per primera vegada a la història davant l’admiració de tota la plaça de la Vila i de l’emoció, l’eufòria i la bogeria de castellers i afeccionats." (extret de la web dels castellers de Vilafranca)

Adjunto l'entrevista a Miquel Botella que aporta aspectes desconeguts i prou interessants del mon casteller.

Miquel Botella, 'casteller'

"En un 'castell', el obrero se sube a la espalda del patrón"

VÍCTOR-M. AMELA - 02/11/2010 Entrevista de la Contra la Vanguardia

Tengo 67 años. Nací y vivo en Barcelona. Soy economista. Fundé la Colla Castellera de Sants, y presido la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya. Tengo una hija y dos nietas. ¿Política? Compromiso social. Soy agnóstico. ¡Es más peligroso ser ´boletaire´ que ´casteller´!

¿Cuántas colles castelleres hay en Catalunya?

Sesenta colles.Algunas, compuestas por 60 personas, y otras, por 350 personas.

¿Cuántos castellers son?

Somos 7.000, y lo sé porque estamos todos asegurados al ir a levantar un castell.

¿Es una actividad de riesgo?

Hay riesgo, pero parece más peligroso visto desde fuera de lo que lo es estando dentro.

Caer desde allá arriba...

Caer en grupo frena la caída de 35 a 20 km/ h, y el impacto es absorbido abajo por otros cuerpos. ¿Quiere parte de lesiones?

A ver.

Durante el año 2009 levantamos 6.037 castells,de los que cayeron 211 (un 3,3%): entre los 7.000 castellers hubo 168 lesionados, pero sólo 48 pidieron un día de baja laboral...

¿Es poco?

Este año ha habido ya tres muertos entre buscadores de setas: ¡es más peligroso ser boletaire que casteller,ja, ja...!

Sufro por ese niño o niña, allá arriba...

El reciente diseño de un casco blando por fuera y por dentro, de uso obligado desde el 2007, evita alguna fractura craneal.

¿Desde cuándo existen castellers?

Desde principios del siglo XIX. Hay documentados castells de hace dos siglos que hoy siguen erigiéndose igual.

¿Dónde nació esta peculiar actividad?

Valls y alrededores, y luego el Penedès. Se levantaban en los pueblos después de la siega... Los castells decayeron a finales del siglo XIX y se recuperaron en los años 20.

¿Por qué decayeron?

Hubo crisis por la plaga de la filoxera, pobreza, emigración... Hasta que una persona de Valls, Ramon Barrufet el Blanc,lideró su recuperación en los años 20 del siglo pasado.

¿Y se sabe quién los inventó?

Deriva del ball de valencians de tierras valencianas, un ritual de las moixigangues,de carácter religioso, procesional: castillos piramidales, vestimenta a lo commedia dell´arte...

¿Cuál es la colla castellera más antigua de Catalunya?

Els Xiquets de Valls, que actuaban por los pueblos del Camp de Tarragona.

¿Qué castell es el más alto levantado hasta hoy?

El tres de deu se alza hasta casi diez metros del suelo y precisa de unas 600 personas...

¿Tantas?

Sí, porque precisa de tres pisos de base: la pinya,la más ancha; encima, el folre;y, encima, les manilles.Y, sobre estos pisos, un pilar de siete personas.

Un empeño de verdad colectivo...

Hay muchos deportes de equipo, pero en ninguno es tan decisivo que el grupo sea tan numeroso y bien cohesionado. Los castells son un compendio de valores.

¿Qué valores?

El amateurismo integral: aquí sólo cuenta la ilusión personal, no hay fichajes multimillonarios de estrellas, no serviría de nada buscar delanteros centro, ¡sólo importa tener un grupo humano bueno! Aquí no hay jerarquías: ¡es la única actividad en la que el obrero se sube a la espalda de su patrón...!

Dicho en vieja terminología fabril...

Pero es así: en las colles se unen sin númerus clausus ni límites de admisión personas de toda clase, condición, edad, sexo y procedencia, en fraternidad. ¡El sueño del barón de Coubertin! Y cada uno, según su físico, ocupa su lugar en el castell.

¿Algún otro valor?

La autosuperación: aquí ganas sin derrotar a otro, compites contigo mismo, te desafías para hacer más y mejores castells.

Pero sí hay rivalidad entre colles...

Pero es un reto estimulante para todos, sin vencidos.

Pero cuando un castell se hunde...

Te abates, pero combates el derrotismo, vuelves a la carga... Y cuando cargas y descargas correctamente un castell...,buf..., ¡no hay emoción comparable!

¿No?

Te recorre una alegría, una euforia compartida... Algo casi tribal. Y te abrazas a personas que no hubieses abrazado en ninguna otra situación... Los castells crean cohesión social. ¡Por todo eso proponemos a la Unesco que los declare patrimonio inmaterial de la humanidad!

¿Y de qué serviría eso?

Ganarían proyección global, y la Administración debería velar por su pervivencia, aunque esto no es hoy necesario: los castells viven el mejor momento de su historia, ¡nunca se levantaron tantos y de tanto nivel!

¿Cuál es ahora la colla castellera que más destaca?

Els Castellers de Vilafranca tienen ahora el mayor potencial. Pero cada colla tiene sus especialidades.

¿Qué virtudes debe acopiar quien quiera ser un buen casteller?

Sociabilidad y perseverancia.

¿Cuál le parece el castell más espectacular?

El tres de deu es el más alto que se ha descargado nunca. Pero en la Expo de Shanghai nos dijeron que los castells eran la performance más espectacular que jamás habían visto. Todos en silencio cuando suena la gralla, el ascenso de los castellers,el enxaneta arriba de todo, el resultado incierto...

Qué valiente, el enxaneta...

Ágil, arriesgado, valiente, corajudo: siempre eran niños (de 7 a 9 años), pero - qué interesante- esto hoy ha cambiado, pues veo que son ya mayoría las niñas...

Unesco

"Es una experiencia muy potente, muy física y muy emocional", explica Botella al hablar de los castells. Botella vistió su primera faja de casteller ya con 49 años, como fundador - con otro amigo-de la Colla de Sants (blusa gris): se emocionó el día que su colla entró en la plaza de Sants haciendo un pilar de quatre caminando… Oyes a Botella y te entran ganas de meterte a hacer un castell,esa actividad de gente normal que asciende del suelo al cielo... Estas torres humanas, clánicas, universales y muy plásticas (TV3 sabe verlas como espectáculo televisivo) podrían ser declaradas por la Unesco - el próximo día 17- parte del patrimonio inmaterial de la humanidad, merecidamente.

Per tots Sants capes i mocadors grans??

Eiiii!! Quina safata de panellets més xula que m'ha quedat! a més m'han quedat de mort! mai millor dit en un dia com aquest, que fort ja som novembre!!

PANELLETS

Ingredients

½ Kg d’ametlla en pols. O ametlla pelada i ben seca per triturar en pols (un dos tres!!)

¼ Kg de patata bullida (hi ha qui li posa moniato)

600 g de sucre glaç

Ratlladura de llimona al gust (jo no li poso)

Sobretot teniu en compte que la massa s’ha de fer un dia abans.

Es posen tots els ingredients en un bol i es barreja bé amb les mans. En cas de que la massa quedés molt “ciment armat” afegir-hi una mica de clara d’ou però millor que no ho hagis de fer. S’estén sobre una safata amb un gruix d’un cm i es deixa reposar durant un dia al aire, sense tapar.

A l’hora de fer els panellets t’untaràs les mans amb clara d’ou i faràs les diferents formes:

Panellets de pinyons, rodonets i arrebossat de pinyons

Panellets d’ametlla, allargats i arrebossats d’ametlla picadeta

Panellets de coco, barrejar una mica de coco en pols i donar-li forma de bolets.

Panellets de cafè, barrejar una mica de nescafé amb sucre i barrejar, donar-li forma de gra de cafè.

Panellets de codony, estendre una mica de massa posar-li tiretes de codony, enrotllar i tallar a rodanxetes. (com el sushi)

Col-locar en la safata amb paper de forn a una distància de 2 cm cada una. Pintar-los amb ou batut abans i desprès d’enfornar.

Forn 225º i vigilar el temps...han de quedar doradets sense cremar-se.

Surten uns 50 panellets

Espero que us surtin molt bons i BONA CASTANYADA!!!!!!!!!

Dos mataparents

Ahir per la nit, la Maria i jo ens preguntàvem perquè serviria l'ou dur i el tomàquet que els hi havien demanat a l'escola. I vet aquí, que aquesta tarda, carregada que anava amb l'Scrabble (els dijous fem partideta amb la Jessi), i amb la dura tasca de pescar a les mares dels nens i nenes que la Maria vol que celebrin l'aniversari amb ella, apareix primer l'Oriol i tot seguit la Maria amb un plateret tot simpàtic i acolorit i dient-nos aquesta nit ja tenim sopar!! i a mi la situació m'ha fet esclatar de riure, perquè es clar, el primer que han fet ha estat desprendre's del inestable plateret de plàstic i demanar el seu berenar, uf uf uf! quina feinada fent de cambreres professionals, vaja equilibris varis amb els bolets que oferien un moviment vibratori i tombaven a la mínima. Els nens preocupats-"us esteu rient de nosaltres"- "No, no, és la situació, mireu quin exèrcit de mares portant bolets amunt i avall" i la culminació ha estat quan hem trobat a l'àvia Maria i ens diu-"on aneu amb aquest parell de Mataparents"?.

A rel de la implicació en el mon de l'espectacle per mitjà de la Secció recuperem el Teatre, estic descobrint les "variopintes" formes d'extorsió de la SGAE. Tot i que no tinc una opinió ben formada sobre el tema, doncs desconec on van a parar exactament els imposts que recapten els agents de les SGAE crec que el modus operandi d'aquesta associació es a l'estil de l'impost revolucionari: es presenta el senyor o la senyora del maletí amb la llisteta de tots els espectacles que has realitzat, fa un cap mas, t'entrega la factura i et diu que si no pagues et portaran a judici!!! NO m'ho puc creure! D'una disco mòbil (que no saben quines cançons han sonat), d'una marató solidària en la que va col·laborar totes les entitats del poble i grups de música de nanos (que tampoc no saben quines cançons van tocar) dels espectacles de teatre que ens venen aquesta tardor (que dubto les històries estiguin associades a l'SGAE)...de tot plegat en fan un cap mas i et presenten una factura de 800€ que et tira enrere d'organitzar res mes i si insinues que et negues a pagar t'amenacen de portar-te a judici.

Estic d'acord en que algú s'ha d'ocupar dels drets d'autor...però aquesta manera no em sembla correcte, primer perquè el propòsit de la Secció és sense ànim de lucre i segon perquè no ens queda clar a quins autors van a parar aquests imposts recaptats. Bé, l'assessorament des de la federació d'entitats tindrà la última paraula, però ostres així et treuen les ganes de fer res.

Pastís d'avellanes

Quan arriben aquestes dates, comencen els aniversaris de les meves filles i totes dues son amants dels meus pastissos. El pastís estrella, és el pastís d'avellana, pel fet que és un pastís de tardor, rústic i molt energètic. Acompanyat amb un o porto fresquet està deliciós.

Les avellanes es trituren en una picadora o molinet de cafè fins aconseguir una farina.

Els ous es baten bé amb el sucre, s'afegeix la farina d'avellana i el llevat. Tot es barreja molt bé i es posa al motllo ben engreixat. Es posa al forn prèviament preescalfat a 180º uns 45 min. Ah! i un truc, si la massa queda molt espessa afegir un xorret de llet.

Jo el serveixo amb sucre glaç per sobre.

les mides exactes són:

300g d'avellanes crues

4 ous

200g de sucre

1 sobre de llevat

Ummm ja salivejo, ja em direu!!

Truca' m quan vulguis, contestaré demà

Un dels gadgets imprescindibles de la nostra era és el telèfon mòbil. Molt útil en casos d'emergència, com quan tens pana a l'autopista, o quan et trobes en un embús i arribes tard a una cita. A la gent gran li és molt útil portar-lo a sobre en cas de tenir alguna caiguda i ja no diguem quan cap la possibilitat de perdre't a la muntanya i pots trucar al 112 que et vinguin a rescatar, i què m'en dieu de les possibilitats que et dona de distreure't en sales d'espera, quan esperes a algú o...fer servir qualsevol de les mil aplicacions que actualment té un telèfon d'aquests. Quina sort tenim d'aquest invent!

Però...què passa quan estàs parlant amb algú, alegrement prenent un cafè i sona el mòbil del teu acompanyant. o pitjor encara quan et sona a tu...no li fas cas perquè estàs enraonant i qui et truca insatisfet truca a la teva parella insistint i la teva parella si que contesta al mòbil i a sobre te'l passa tallant la conversa que manteníeu?Què passa quan algú et ve a veure a casa i entra amb el mòbil enganxat a l'orella?

què passa? Doncs a mi se'm encén una alarma interna que m'altera una estona, els timbres, musiquetes o qualsevol so d'aquests aparells m'inquieten en quan observo que molt poca gent és capaç d'obviar-los per poder mantenir el que estan fent. Quantes interferències necessitem en el nostre dia a dia per poder adonar-nos de tot el que ens perdem?? la nostra disponibilitat és de 24h? No hi res que valgui la pena de no fer cas al "Torracollons" del mòbil?

La tecnologia ha estat sempre al servei de les persones, les eines han estat creades i inventades per facilitar la nostra vida quotidiana, no per condicionar-la i les relacions s'han de basar amb el respecte mutu, per això la majoria de les vegades no faig cas del mòbil.

PREMIÀ DE DALT- MONTSERRAT

Divendres 24 de setembre, dia de la Mercè, amb la panxa ben plena (em vaig berenar 1/2 coca amb 2 tès) a les 20h sortia de la plaça de l'Ajuntament de PDD cap a Montserrat. Feia molts anys que volia fer-ho, i aquest amb tots els astres a favor ho he pogut fer.

La pallissa de caminar que m'he pegat val mol la pena pels següents motius:

• És un repte personal assolible
• A mesura que cremes etapes et vas motivant cap al destí final
• en el moment que penses "qui m'ha enredat a mi a fer aquesta bestiesa?" (això em va passar en el tram Terrassa-Vacarisses) comença a sortir el sol i apareix la muntanya de Montserrat que sembla una estampa jeje que t'atrau i et dona força.
• L'organització és perfecte, no et manca de res, des d'un caldo calent, a un tros de xocolata energètica i uns sprays de reflex miraculosos (he descobert el reflex, que be que va!!, anava tant embetumada que crec que anava dopada de reflex...pels baus que feia!)
• He viscut a la meva pell la força tel·lúrica que té Montserrat. Quan arribes a Monistrol, dius ja està, perquè si he arribat fins aquí ara que em posin el que vulguin per davant que pujo la muntanya encara que sigui a rastres! Però es que els 2 Km que queden tenen una pendent de 800m, és la bomba! amb el sol se m'escalfava el cap que semblava que em cauria rodolant per la muntanya, les escales que els hi diuen, son precipicis i en els empedrats ja no saps ni com posar els peus...però ostres vas pujant, i tant que puges!
• A les 11h del dissabte arribava a Montserrat tal i com ho havia visualitzat, com una campiona!

Si que repetiré, encara que els 2 dies següents camini com robocop!

Consideracions:

El meu entrenament ha estat 1 hora de caminada diària, per asfalt amb pujades i baixades.

Durant 1 mes m'he hidratat els peus

Em vaig tallar les ungles a la mida justa.

El calçat i els mitjons els mateixos que utilitzo per anar a caminar i no me'ls vaig treure per res, només per treure pedretes després de Sant Mateu.

Els pipis força controlats, a Sabadell als Mossos, i al final de Sabadell i l'altre ja a Vacarisses, tinc força facilitat de retenció, però és molt incòmode caminar amb pipí.

El réflex és un bon producte per aliviar i calmar dolor de lumbars...Déu ni do com es carreguen!

Malgrat les burletes, vaig caminar amb 2 bastons i la veritat es que em van anar molt bé, apart d'acompanyar, evites mans inflamades, que es carreguin menys les lumbars i a la muntanya, tant Sant Mateu com Montserrat, són una gran ajuda.

La ciència i la vida

Els diàlegs entre Valentí Fuster, i José Luis Sampedro durant 3 dies a Cardona, realitzat per petició dels seus seguidors, em cauen a les mans, en un moment precís que, de cop, se'm presta conèixer formes i maneres de donar sentit a la nostra vida, no a la particular sinó a la de la humanitat, des d'un punt de vista més científic.

Valentí Fuster aporta aquesta visió des de la seva professionalitat acord amb la seva personalitat i és interessant observar mentre desfilen les seves opinions personals, com es van entrelligant amb les opinions del humanista Sampedro.

Parlen de la vida de la mort, de la joventut de la vellesa, de la comunicació, de l'educació, de les relacions...el paper que desenvolupem els individus en la societat per transformar el que ens envolta. Ells particularment des de l'educació, la cultura i el saber miren de contribuir a aconseguir un mon millor i de debò que pel que expliquen estan deixant una bona llavor.

La lectura dels diàlegs és amable i molt pròxima, agraeixo a en Joan que m'ha recomanat el llibre la oportunitat d'haver-lo llegit doncs sembla que hagi estat asseguda amb aquestes dues persones participant de la conversa i ha estat sensacional.

Les set lleis de espirituals de l'èxit

Tu ets el que és el teu desig profund i impulsor.

Tal com sigui el teu desig, serà la teva voluntat.

Tal com sigui la teva voluntat, seran les teves obres.

Tal com siguin les teves obres, serà el teu destí.

Upanishad Brihadarayanka, IV .4.5

Tot i que el títol anomeni l'èxit i aquesta paraula tingui connotacions materialistes, el text de Chopra parla de l'èxit en el sentit que li vulguis donar o en la dimensió que vulguis triomfar.

Com amb tots els llibres que estic llegint sobre el tema, l'espiritualitat es guia per unes lleis universals molt senzilles, molt fàcils d'entendre i d'explicar, però potser són els exercicis més difícils de realitzar. P.ex: L'espiritualitat es sustenta en el aquí i l'ara. L'Atenció plena, en el present se'm fa de vegades molt complicada, em trobo pensant amb l'horari de la Maria, allò que he de fer, estudiar escriure...i em perdo en el futur quan no es en el passat recordant coses. Però es clar quan he estat conscient he fet el canvi de xip per gaudir i estar desperta al present, que la veritat és molt agradable. Segueixo amb el auto-training.

La llei de l'atracció i la independència

Fa dies que li dono voltes a l'assumpte. Des de l'11 de setembre que em volta la idea sobre com la llei de l'atracció es posa en funcionament quan celebrem o commemorem la diada nacional de Catalunya.

La nostra festa nacional ens recorda la derrota de Catalunya, després de 14 mesos de setge, davant Felip V amb els conseqüents Decrets de Nova Planta que abolien Furs i Constitucions del nostre territori. La Diada ha tingut diferents vessants, des de recordar els caiguts en el setge en uns inicis fins a actes reivindicatius de diferents sectors amb caire polític, social o cultural.

La llei de l'atracció diu que els nostres pensaments tenen una energia que genera energia similar. Els pensaments que té una persona (conscients o inconscients), emocions, creences i accions atrauen conseqüències positives o negatives (segons siguin els pensaments). Al procés se l'anomena vibracions harmonioses de la llei de l'atracció. Tu obtens les coses que penses: Els teus pensaments determinen la teva experiència.

La Diada, celebrada des del 1980 de forma oficial, no deixa de recordar-nos, fer-nos pensar a molta gent a l'hora, en aquella gran derrota i en aquella imposició de lleis que deixaven de marcar la diferència amb els nostres veïns. Recordem o pensem en opressió, imposició, incomprensió, intolerància...ejem ejem...això què atrau???

Segons la llei de l'atracció pensar amb el que no tenim, perpetualitza el no tenir, pel que dubto, que sigui una bona idea celebrar o commemorar aquest dia, si més no el podríem aprofitar per dur a terme els principis de la llei de l'atracció i així el Univers posarà de manifest els nostres desitjos.

En els últims dies, en alguns mitjans de comunicació i arrel de les radicalitzacions en les formacions polítiques se'n parla molt de independència, però no hi ha ningú que parli en positiu, tot és molt difícil, hi moltes creences autolimitants pel mig...Segons la llei de l'atracció per aquí em sembla que no anem bé.

Principis de la llei de l'atracció:

• Saber què és el que un vol i demanar-ho a l'univers
• Enfocar els pensaments d'un mateix sobre l'objecte desitjat amb sentiments com a entusiasme o gratitud.
• Sentir o comportar-se com si l'objecte desitjat ja hagués estat obtingut.
• Estar obert a rebre-ho.

Intel·ligències

En el marc de les intel·ligències múltiples de Howard Gardner, Daniel Goleman va afegir a la llista originària de vuit diferents tipus de intel·ligència, la emocional. Goleman va presentar una teoria revolucionària que va fer trontollar els conceptes clàssics de psicologia en qüestions de desenvolupament, conducta i aprenentatge. En el seu llibre, descriu sense evitar detalls i amb tot tipus d'exemples d'una forma teòrica, com la intel·ligència emocional permet que prenguem consciència del que ens passa i puguem gestionar les emocions de manera que ens permeti una millora en el nostre desenvolupament personal.

Seguint la línia teòrica i sobre intel·ligències, i en plena descoberta personal de la meva dimensió espiritual, la lectura de Intel·ligència espiritual de Francesc Torralba ha estat molt enriquidora i aclaridora.

Sota la influència d'una educació catòlica, jo he passat pel rebuig i la negació de la fe i la pràctica religiosa per ser, segons el meu punt de vista, una imposició rància i obsoleta, a una comprensió i tolerància, deguda a les lectures i interès per altres religions que, de fet, no deixen de portar cap al mateix; pràctiques rituals, oracions, simbologia, fe cega... L'espiritualitat laica que descriu en Torralba, m'ha situat espiritualment, m'ha donat les coordenades per diferenciar de l'espiritualitat religiosa que no em convenç a una espiritualitat seglar que em permetrà començar a desenvolupar-me en aquesta dimensió sense dubtes.

L'entrevista a Francesc Torralba està molt bé per fer-te una idea del que es pot trobar en aquest llibre.