Parada en el camí

Estimat bloc, em sap molt greu però he de deixar de visitar-te i d'alimentar-te. Per mi ets una gran vàlvula d'escapament per endreçar els meus pensaments i per tant una gran distracció.  

Actualment les meves prioritats vitals s'han reduït a dues: el meu creixement personal i acabar la carrera de psicologia, i, pensant-ho bé, si no acabo la carrera tampoc no passaria res però la crida interna per créixer, per aconseguir l'auto-realització,  no la puc frenar, ja no hi ha volta enrere.

Per equilibrar el meu centre emocional (que el tinc completament descompensat) m'he de dedicar a avorrir-me, a ser sòbria, a no hiperplanificar, a ser discreta, no cridar l'atenció...vaja, tot al contrari del que estic fent ara i la veritat és que no sé ben bé com fer-ho per això he començat amb aquelles coses senzilles que m'agraden, em distreuen i m'alimenten, i tu bloc meu ets la meva primera víctima. 

De veritat, et trobaré a faltar. Ens ha dit el Daniel, el sherpa, que podrem reprendre allò que ens alimentava (al personatge) quan ja no es tracti d'això sinó d'una activitat com una altre. M'explico, segons la psicologia transpersonal jo escric al bloc perquè "soc el centre del mon" i fer-ho ho alimenta, quan hagi superat aquesta idea juntament amb el meu jo ideal que ja no te l'explico podré tornar a visitar-te doncs ho faré des d'una nova visió, una visió més autèntica i sincera, sense cap pretensió.

Adéu.

El curs de coneixement personal que faig un diumenge al mes amb en Daniel Gabarró, sherpa espiritual*, m’ha introduït molt profundament en la psicologia transpersonal (transcendeix a la persona) dic molt profundament, doncs no és un curs teòric en el qual es teoritza sobre que és el transcendir sinó que duem a la pràctica la consciencia plena per conèixer-nos objectivament, per estar en l’aquí i l’ara (estar desperts) i sobretot per desprendre’ns de tot allò que no ens permet se nosaltres mateixos (aquí encara no he arribat)per arribar a transcendir-nos.  El curs segueix les línees d’ensenyament d’Antonio Blay, precursor d’aquesta psicologia a Espanya i encuriosida he llegit, a falta del llibre que ens van recomanar “Ser. Curso de psicología de la autorrealización” , el “ Personalidad y niveles superiores de conciencia”. Aquest llibre igual que els altres d’Antoni Blay són una transcripció dels seus cursos i la veritat és que el llenguatge és molt planer i entenedor i fins i tot podria dir que respira amor. Ens parla dels nostres centres- Intel·ligència, amor i energia- de l’aquí i l’ara, del jo idea-jo ideal (personatge) i el jo experiència i de quins exercicis podem realitzar per apropar-nos als elevats estats de conciència un cop estem ben centrats ;-)

L’Espacio Interior de l’Antonio Jorge Larruy és un llibre d’introducció a la resposta que cerquem quan ens fem preguntes internes com: Qui soc? Què faig aquí? Malgrat les transformacions que he patit a la vida, com és que la meva identitat és perdurable?, com és deixeble d’en Blai hi ha moltes coses que em ressonaven i pràctiques que fins i tot he fet durant el curs. Però...malgrat ser una introducció al tema, crec que l’autor algunes vegades ha volgut dir masses coses complicant una mica la comprensió del text.

La psicologia Transpersonal està ampliant la meva visió de la psicologia  a una vessant molt més personalista i profunda que personalment m’ha ajudat a reconèixer allò que donava sentit als meus actes i del que espero desprendre’m per poder ser jo sempre i en tot lloc.

*Hi poso aquest afegit perquè estic molt contenta d’haver trobat una persona que em guia en aquesta tasca, ara mateix tan vital per mi de la recerca de mi mateixa i de la meva essència ja que fa uns quants anys pensava durant les primeres lectures iniciàtiques, perquè mai havia llegit res sobre el tema, de Paulo Coelho que mai hi toparia, però ves…el destí? La llei de l’atracció? La intenció?...

Ho portem dins

Suposo que deu passar a tothom, rebem correus brossa a totes hores, però de vegades hi ha alguna cosa que et sorprèn gratament, és el cas d'aquest vídeo, (quina raó tenies Jessi!) les imatges són precioses, la pinya pujant les escales de la catedral de Girona m'emociona (la pinya en moviment i cap a munt és la bomba) i la música sensiblera acompanya molt bé a les imatges i el missatge. Amb l'únic que discrepo és amb el títol "ho portem dins" és una generalització i es clar hi ha qui si ho porta i hi ha qui no. Davant les dificultats les persones actuem de diverses maneres segons la nostra experiència i els nostres valors, malauradament l'afrontament i la lluita son valors que han perdut adeptes en la nostra societat, sinó perquè ens sorprenem tant davant d'històries de superació personal que abunden tant per la xarxa??

El dol jove

El divendres a la nit morien dos amics de la Magdeta en un accident de cotxe. Quan van comunicar-li la notícia ... Catakrac! es va trencar, mentre intentava entendre el significat de paraules com "s'han mort" el seu cor s'anava esmicolant en trocets molt petits. Quan s'aixoplugava entre els meus braços que casi no arriben a envoltar-la, la vaig sentir créixer.  Sí, malauradament aquestes coses són les que ens fan créixer, les que fan que els esquemes de seguretat infantils, aquells que ens fan immortals, es trenquin forçant-nos a entendre la volatilitat de la vida. La Magdeta ha viscut sempre la mort dels nostres avis d'aprop, mai li hem amagat aquest succés que forma part de la nostra vida, però es clar quan es tracta d'amics molt propers i en edats tan joves, amb tota la vida per davant costa de comprendre...costa molt de comprendre. Em deia: "perquè hem d'aprendre les coses de la vida passant per això??" perquè la vida és tal qual, com se'ns presenta, i per més injusta que la trobem, no ens queda més remei que acceptar-la. El dol està servit, i al seu costat veuré com la meva filla segueix creixent.

Rooibos

Ara m'he afeccionat al Rooibos, he deixat de prendre cafè, últimament anava amb descafeïnat i va perdre tot el sentit, així que em vaig comprar aquesta planta per provar-la, doncs la teina tampoc em convenia i resulta que aquesta planta té un munt de propietats a part de lo bona que està en infusió!!

Rooibos (Aspalathus Linearis) és el nom d’una planta sud-africana que en el idioma afrikáans significa arbust vermell. El Rooibos comunament es confon amb el te vermell o s’anomena te Rooibos però realment no pertany a la planta del te.

És una planta que ara està d’actualitat pel seu sabor, els seus beneficis per a la salut i l’absència de cafeïna però que ha estat una gran desconeguda fins fa poc. El seu cultiu es produeix majoritàriament a Sud-àfrica, els arbusts de Rooibos són finament triturats i el seu procés d’oxidació i secat es produeix a l’aire lliure.

Amb el Rooibos podem elaborar una infusió de sabor molt agradable, és lleugerament dolç i sense cafeïna. Així doncs poden prendre-la tant nens com gent nerviosa o amb hipertensió.

Propietats del Rooibos

De gran ajuda en el tractament de les al·lèrgies, actua com un antihistamínic natural suau sense produir somnolència.

Millora la majoria de problemes gastrointestinals.

El seu contingut en calci, magnesi i sobre tot fluor fan de Rooibos una planta ideal per als nostres ossos i dents. El seu aport de nutrients antioxidants ajuden a combatre els radicals lliures.

Precisament aquest efecte antioxidant juntament a l’aport de minerals com potassi, calci, ferro, magnesi i zinc el fan ideal per als esportistes que volen recuperar les sals minerals eliminades durant l’exercici. Col·labora a combatre l’acidesa que causa en el nostre cos l’exercici excessiu.

l seu caràcter antioxidant ajuda en la majoria dels problemes cutanis.

Molts problemes bocals com les molestes aftes, dolors de gola, gingivitis o faringitis solen millorar amb la presa d’aquest tipus de infusió.

Ens ajuda a equilibrar els nivells de potassi i sodi, amb la finalitat d’evitar les retencions de líquids. L’efecte diürètic és suau però eficaç.

La variada composició en minerals i l’absència de cafeïna suposa un complement ideal a la dieta infantil.

Extret del Racó del té.

Un cor ple d'estrelles

Àlex Rovira i Francesc Miralles ens mostren en aquest conte màgic els 9 tipus d'amor que existeixen a través de la mirada innocent d'un nen orfe amb un gran cor entregat a la seva estimada que es troba en coma a l'hospital. Com "el laberint de la felicitat" m'agradat molt, el format de conte senzill m'agrada molt. El final em va fascinar doncs parla de la comunicació, de com a través de les paraules, de l'expressió donem força transformadora a l'amor que sentim.

Rotllo twitter

No estic muda, sinó que se'm acumula la feina, jeje. Des del dia 2 de gener que vaig començar la fantàstica tasca de cercar feina. Perquè dic fantàstica si per la majoria de la gent "és una merda", està tot molt complicat i passar per processos de selecció és un rotllo???? Doncs sí per mi és fantàstic, primer perquè soc optimista, segon perquè em dona la possibilitat de viure experiències úniques com aprendre a manejar-me pels portals de feina, aprendre a fer cartes de presentació amb tocs alternatius, ei imaginació al poder, i conèixer caps de personal de tota mena (si s'escau, es clar, ara per ara només he anat a una entrevista) que em donen la possibilitat d'autoobservar-me en situacions que en altres temps m'haguessin estressat.

He de dir que tinc problemes per insertar una foto decent de perfil en el meu currículum, no tinc casi fotografies meves, i les poques que tinc surto amb cares molt rares, bé jo sempre m'he vist com picassiana, el meu tabic tort provoca aquest efecte però que hi farem, potser provo de fer-me un autoreportatge i puc aprofitar alguna cosa!

A més a més tinc exàmens, sí perquè ara, des de que m'he adaptat al pla de Bolonya les proves de síntesi són com exàmens doncs fan mitja amb les activitats d'avaluació continuada, i es clar això suposa estudiar més que quan tenia l'altre tipus de prova. Avui he fet el primer, m'ha anat molt bé, a veure que faré la setmana que ve que en tinc dos...

Las Migas

El divendres 7 de gener vam veure a Las Migas al Palau de la Música, quin luju!!! jeje, m'agraden molt! M'agrada la Sílvia (palafrugell) com canta i actua, és com una encantadora de serps, la Marta és la més salada, és de Sevilla, es clar i fa uns arranjaments que tiren enrere, la Isabelle és francesa i com la Marta toca la guitarra, sembla que acaronin les guitarres i en canvi en surten uns sons preciosos i la Lisa toca el violí i l'acordió la seva nacionalitat alemanya no evita la dolçor i la calidesa extrema al tocar els seus instruments. Totes elles tenen un rotllo molt maco, es nota la complicitat i la veritat es que guanyen en directe.

Caricias de Sal és una de les meves cançons preferides d'elles, malgrat no és ben bé el seu estil més flamenquillu, aquesta cançó em recorda tardes d'estiu a la platja amb l'escalfor del sol als meus ronyons i el soroll de les onades de fons.

Siddhartha

Quan llegeixo històries com la de Siddarta, un jove que decideix anar a la recerca del seu camí vital, no trobo mai les metàfores, la simbologia...em centro només en el text i es clar moltes vegades em perdo tot allò que acoloreix, que dona sentit o altres sentits a allò que estic llegint.

La lectura d'aquest conte em coincideix en l'inici de la recerca del meu camí, no el camí que em durà a la felicitat sinó el de felicitat que sento de ser conscient de la meva recerca, d'allò tapat o obviat per el personatge fantàstic que he creat per mourem per aquest mon. Un personatge fet a mida per ser allò que esperen de mi i allò que a mi m'agradaria. Precisament la consciència de ser, si més no, l'inici d'aquesta consciència m'ha permès entendre Siddharta com un procés de Transformació desitjat, i sobretot amb la menció a la vida real, la quotidianitat que trobo imprescindible i implicita per poder realitzar aquesta transformació.

Hermann Hesse de debò es va avançar als temps? o els temps no han canviat tant? les crisis de valors, les crisis existencials han degut prevaler en els temps, cada transformació que "pateix" el nostre mon, i parlo des dels dos plans, el general i l'individual, impliquen un canvi en la forma de percebre la nostra realitat i aquest fet ens condueix a moure'ns, però es clar, ens podem deixar portar (encara que estem convençuts que no) o podem ser CONSCIENTS del nostre ser i actuar en conseqüència.

Fa molts anys vaig llegir l'Alquimista d'en Coelho i el recordo també com una història semblant, malgrat no li vaig trobar la gràcia.

SANTA FE

Diumenge, mentre els núvols corrien pel cel tapant i destapant el sol, provocant un efecte de fred i calor i de llum i foscor, en Carlus i jo vam anar a Santa Fe, al Montseny. El Montseny és el gran desconegut per nosaltres...ja passa ho tenim tant a prop!! i amés sempre pensem que està ple de gent. Primer ens vam perdre, sempre ens passa el mateix, sortim una mica a l'aventura, sense planells ni GPS, i vam arribar a Collfornic que és un dels punts de sortida cap al Matagalls, un cop situats, com a tots aquests llocs sempre hi trobem algun planell, ens vam dirigir a Sant Celoni que és des de on s'arriba a Santa Fe, tot i que existeix una carretereta preciosa per la Costa del Montseny per on també s'hi pot arribar (ho vam veure abans d'arribar a Collfornic...perduts). A Santa Fe hi ha el centre de informació Can Casades on vam trobar 3 sequoies espectaculars, plantades el 1900 amb una alçada de més de 40m, les primeres que havíem vist van ser prop de Pumalverde a Cantabria, hi ha un bosquet de sequoies molt xulo. Bé tornant a Santa Fe, hi ha diferents itineraris molt agradables des d'arribar al Turó de l'home a donar la volta al llac de Santa Fe, nosaltres ens vam decidir pel curtet doncs ja no teniem gaire temps, 50 minuts, una mica de fangueig i imatges molt maques.