El curs de coneixement personal que faig un diumenge al mes amb en Daniel Gabarró, sherpa espiritual*, m’ha introduït molt profundament en la psicologia transpersonal (transcendeix a la persona) dic molt profundament, doncs no és un curs teòric en el qual es teoritza sobre que és el transcendir sinó que duem a la pràctica la consciencia plena per conèixer-nos objectivament, per estar en l’aquí i l’ara (estar desperts) i sobretot per desprendre’ns de tot allò que no ens permet se nosaltres mateixos (aquí encara no he arribat)per arribar a transcendir-nos.  El curs segueix les línees d’ensenyament d’Antonio Blay, precursor d’aquesta psicologia a Espanya i encuriosida he llegit, a falta del llibre que ens van recomanar “Ser. Curso de psicología de la autorrealización” , el “ Personalidad y niveles superiores de conciencia”. Aquest llibre igual que els altres d’Antoni Blay són una transcripció dels seus cursos i la veritat és que el llenguatge és molt planer i entenedor i fins i tot podria dir que respira amor. Ens parla dels nostres centres- Intel·ligència, amor i energia- de l’aquí i l’ara, del jo idea-jo ideal (personatge) i el jo experiència i de quins exercicis podem realitzar per apropar-nos als elevats estats de conciència un cop estem ben centrats ;-)

L’Espacio Interior de l’Antonio Jorge Larruy és un llibre d’introducció a la resposta que cerquem quan ens fem preguntes internes com: Qui soc? Què faig aquí? Malgrat les transformacions que he patit a la vida, com és que la meva identitat és perdurable?, com és deixeble d’en Blai hi ha moltes coses que em ressonaven i pràctiques que fins i tot he fet durant el curs. Però...malgrat ser una introducció al tema, crec que l’autor algunes vegades ha volgut dir masses coses complicant una mica la comprensió del text.

La psicologia Transpersonal està ampliant la meva visió de la psicologia  a una vessant molt més personalista i profunda que personalment m’ha ajudat a reconèixer allò que donava sentit als meus actes i del que espero desprendre’m per poder ser jo sempre i en tot lloc.

*Hi poso aquest afegit perquè estic molt contenta d’haver trobat una persona que em guia en aquesta tasca, ara mateix tan vital per mi de la recerca de mi mateixa i de la meva essència ja que fa uns quants anys pensava durant les primeres lectures iniciàtiques, perquè mai havia llegit res sobre el tema, de Paulo Coelho que mai hi toparia, però ves…el destí? La llei de l’atracció? La intenció?...

Intel·ligències

En el marc de les intel·ligències múltiples de Howard Gardner, Daniel Goleman va afegir a la llista originària de vuit diferents tipus de intel·ligència, la emocional. Goleman va presentar una teoria revolucionària que va fer trontollar els conceptes clàssics de psicologia en qüestions de desenvolupament, conducta i aprenentatge. En el seu llibre, descriu sense evitar detalls i amb tot tipus d'exemples d'una forma teòrica, com la intel·ligència emocional permet que prenguem consciència del que ens passa i puguem gestionar les emocions de manera que ens permeti una millora en el nostre desenvolupament personal.

Seguint la línia teòrica i sobre intel·ligències, i en plena descoberta personal de la meva dimensió espiritual, la lectura de Intel·ligència espiritual de Francesc Torralba ha estat molt enriquidora i aclaridora.

Sota la influència d'una educació catòlica, jo he passat pel rebuig i la negació de la fe i la pràctica religiosa per ser, segons el meu punt de vista, una imposició rància i obsoleta, a una comprensió i tolerància, deguda a les lectures i interès per altres religions que, de fet, no deixen de portar cap al mateix; pràctiques rituals, oracions, simbologia, fe cega... L'espiritualitat laica que descriu en Torralba, m'ha situat espiritualment, m'ha donat les coordenades per diferenciar de l'espiritualitat religiosa que no em convenç a una espiritualitat seglar que em permetrà començar a desenvolupar-me en aquesta dimensió sense dubtes.

L'entrevista a Francesc Torralba està molt bé per fer-te una idea del que es pot trobar en aquest llibre.

LOS CUATRO ACUERDOS

Els quatre acords de Dr. Miguel Ruiz, tracta amb molta senzillesa la manera d’eliminar totes aquelles creences heretades que ens limiten en la nostra vida adulta per ser lliures. La llibertat entesa com la llibertat individual i espiritual.

Tan sols fer quatre acords amb un mateix, que no vol dir que sigui fàcil portar-los a terme, ens introduiran en aquest estat de llibertat. Ser impecables amb les paraules, el que diem dirigeix el nostre pensament, hem de deixar de castigar-nos, de jutjar-nos... No hem de prendre’ns les coses personalment, ens creiem el centre del mon i creiem que tot va per nosaltres, no!! Cada un viu en el seu mon i la seva realitat i de vegades un comentari fora de lloc ens pot trasbalsar tot el dia, doncs hem de mirar de que les paraules flueixin. No fer suposicions i fer el màxim que puguis son el tercer i quart acord, suposar vol dir avançar aconteixements o prejutjar i això ens fa engegar diàlegs interiors negatius que hem d’evitar i fer el màxim possible és imprescindible en totes les circumstàncies i situacions, hem d’esforçar-nos a fer el màxim, així no tindrem la oportunitat de renyar-nos i castigar-nos.

Durant la lectura d’aquest llibre vaig recordar la lectura d’una entrevista amb un cirurgià que havia participat en un estudi on es demostrava que els nostres pensaments creen el nostre mon. Per això cal entrenar la ment, i crec que aquests 4 acords tenen molt en comú amb el que el cirurgià explicava en l’entrevista.

Entrevista a Mario Alonso Puig (La Vanguardia març 2010)

4 dies...

Diuen que la vida son quatre dies...Ostres! aquest cap de setmana m'he adonat que aquesta petita frase és la responsable de que visquem accelerats, es clar com que vés a saber on estarem demà?...

Bé, el fet és que des de divendres he viscut quatre dies amables, intensos, plens d'emoció i caram, que m'han canviat la vida.

1er dia: divendres 26 de febrer nit. Arrossegant un refredat de mal d'ossos i molts de mocs però dopada de codeina i fluimil, en Carlus i jo vam anar a sopar al Restaurant l’Orquestra d' Argentona (regal d’en Jordi i en Joan) un lloc molt agradable amb un personal trempat i molt correcte amb un menú degustació i una taula de postres que va fer cantar els àngels. Em vaig menjar una amanida de guatlla en escabetx, arròs amb sípia ceps i carxofes, tosta amb seitons i romaní i roastbeef. De postres primer em van portar un tiramisú amb un 40 de xocolata i després vaig menjar brownie amb taronja confitada, gelat de canyella, arròs amb llet, i bunyols de vent amb maduixes i nata: preludi d'un bon cap de setmana.

2on dia: dissabte 27 de febrer. Començo el curs de Tapping amb Cipriano Toledo un home que el podria definir com el doctor House a l'espanyola, em va xocar la permanent que portava. I em va enamorar a la primera gràcia que va dir. Ara no explicaré el curs però vull deixar escrit que el tapping és sorprenent, m'ha fascinat i ara faig tapping a totes hores i a tothom amb qui es deixa provar. Des d'aquí agrair a la 3A la seva descoberta si ella no m'ho hagués explicat jo no hagués fet el curs i no hagués descobert l' Ofici. A la nit anem a estrenar el frankfurt del poble en Carlus, la Maria i jo i ens trobem a la Magdeta...bon rotllo!

3er dia: diumenge 28 de febrer. Em vaig despertar molt relaxada i vaig anar cap a Barcelona per acabar el curs, em sentia una mica impacient tenia ganes de practicar. A la tarda ja practicaríem amb "carne fresca" com deia en Cipriano. I així ho vam fer, la 3A, la Jessi, la Gemma i en Carlus van fer de conillets d'índies i s'ho van passar d' allò més bé a més a més de desbloquejar energies. A mesura que anava passant el temps el tapping s'anava instaurant allà on ho fan els vicis o les obsessions...(exagerant, eh!!)

4rt dia: dilluns 1 de març. Avui. He aconseguit aixecar-me a la mateixa hora que en Carlus per fer meditació mentre ell estava al lavabo. Després he anat a caminar com cada matí amb la Jessi, per cert estava radiant (pel taping es clar) i hem quedat per veure’ns a les 12h a Sant Jaume per veure a la Gemma i veure com es trobava. He anat a Premià a fer-me el massatge ayurvèdic que em van regalar la Jessi, la Gemma i la Sandra. Aquest massatge que es fa amb oli que et van tirant al front ha estat la cirereta d'aquest 4 dies...que agradable!
El "big bang" ha estat mentre fèiem el cafè...tot ha fluït i ostres la meva vida ha fet un gir de 180º. El Tapping funciona!!!!!!

Lectures per aprendre

En la meva aventura particular de recerca de l’autoconeixement, després de setmanes de teràpia cognitivo-conductual amb la meva estimada Maite i introduint-me en el coneixement de noves teràpies o pràctiques alternatives com la meditació, he llegit El camí del savis de Walter Riso empesa per la curiositat sobre el diàleg socràtic que utilitza tant alegrement la Maite i que he trobat tant útil per arribar a qüestionar-t’ho tot (una bona especialista en aquest tema sense saber-ho és la Montse), però curiosament he trobat les aportacions de quatre filòsofs que l’autor adapta per poder utilitzar com eines per millorar la nostra qualitat de vida i el creixement personal.

L’ofici de viure bé de Gaspar Hernàndez (me’l van regalar la Jessi, la Gemma i la Sandra...com es nota que són seguidores del bloc) és un recull fantàstic dels seus millors programes amb els seus grans col•laboradors. i cada capítol aglutina molt coneixement sobre les eines per aconseguir benestar emocional des de totes les tradicions culturals i religioses.

Dels temes que es tracten; consciència, esser, canvi, meditació...em xoca quan en G. H. pregunta als seus interlocutors- Què es per vostè Déu?? Jo fa un temps que també m’ho pregunto...i no sé perquè. (hauré d'investigar)

LOS RENGLONES TORCIDOS DE DIOS

Per recomanació de la professora de psicopatologia acabo de llegir Los renglones torcidos de Dios de Torcuato Luca de Tena. Un molt bon llibre en el que es barreja una bona història, personatges molt interessants convivint en un manicomi, referències i descripcions de trastorns i patologies encara que generals molt aclaridores i una part del final que ni te'l imagines. Molt interessant per l'ambivalència que m'ha produit en els moments de diagnosticar conductes "normals o anormals".

Deixo aquest video, perquè m'encanta la cançó...i no se perquè, ;-) la relaciono amb la psicopatologia. És una versió de l'original de Talking Heads feta per la serie Dexter. M'agrada.

Torres de Hanoi

Un joc bàsic de pensament lògic: Les torres de Hanoi
I per complicar-ho una mica...les 6 granotes.

Món familiar

Acabem d'arribar del Vilar Rural de Sant Hilari de Sacalm. Una setmana a "ciudad de vacaciones" a la catalana i rural. Descans, personalment em va bé perquè entra la pensió complerta i no he de pensar en que he de fer per dinar i per sopar...quina tonteria més gran, no?
Doncs el fet és que en aquest lloc idíl•lic on les nenes i els nens campen força lliures i un gaudeix de força tranquil•litat es podria fer un estudi sociològic del mon familiar, doncs hi hem trobat famílies de tots els tipus, menys de parelles homosexuals. Famílies tradicionals, les més nombroses; pare mare i dos fills, pare o mare amb dues criatures normalment, algunes amb avis inclosos, i avis sols amb els nets. Mascotes. Un reguitzell de dones prenyades del segon i cotxets i cotxets, més aviat carros preparats per passar el París-Dackar. Tots català i castellano parlants i per l'aspecte o pel nom dels fills es deduïa si eren "pijos", "Kumbes", "hippis reconvertits", "Atlètics", "de poble" "de Barcelona",...(això és com un joc, una broma que fem allà per etiquetar a la gent). La professió de la gent només l'arribes a conèixer si intimes parlant de les caques del bebé o de l'última gràcia que ha fet la nena o el nen. Aquí és on volia anar a parar... al MONOTEMA!! Perquè necessitem compartir amb altres famílies les vivències més trivials dels nostres fills com si fossin els actes més fantàstics i tots sabéssim la fórmula màgica de l'educació de les nenes i els nens i l'haguéssim de transmetre com paraula de Déu als demés??? Si, la gent ho necessita perquè aquestes són les converses que he sentit i he caçat en el Vilar durant una setmana...fa por! Els fills o filles de cadascú són ésser únics i especials ja ho sabem , doncs parlem de coses més divertides i no els hi donem la importància de Reis o primers ministres, que ja s'ho trobaran i darrera nosaltres. Masses contemplacions, i tots fem el que podem doncs tots portem llibres d'instruccions en blanc.
El Monotema ens condueix a un estat superficial, irreal i efímer que avorreix al més inquiet. Vaja que hem descansat, hem llegit, hem fet alguna excursió xula però escoltant a la gent, cosa que acostuma a divertir-me, m’ha avorrit com una ostra.
Això si la Maria s’ho ha passat BOMBA!!!!

Musicofilia

La lectura de Musicofilia d'Oliver Sacks no ha estat precisament una descoberta de com pot afectar la música en el cervell humà. La meva gran experiència a nivell personal com animadora en la Residència l'Estada de Llavaneres va despertar la curiositat en les teràpies musicals i la gran oportunitat de probar els efectes beneficiosos d'aquesta en persones amb Parkinson, demència, alzheimer i discapacitats múltiples. Sacks en aquest llibre com en tots els que he llegit d'ell explica molts casos, alguns d'ells de personatges coneguts com en Che Guevara i Nietzsche, amb un llenguatge planer i sentit de l'humor, però el que més m'agrada d'aquest autor es que amb totes les persones que tracta arriba a trobar el sentit del "jo" més humà encara que hagin perdut tota referència amb la realitat. En aquest llibre però si que he descobert malalties que desconeixia com l' amusia, les al·lucinacions musicals, l'imagineria musical, els afectes de la música en el sindrome de Tourette, la capacitat musical d'algun Savant (Terme nou per mi), casos insòlits i encoratjadors perquè mai oblidem la música en la nostra vida diària pel seu caràcter terapèutic i màgic.

A propòsit d'aquest tema en el CCCB el 13 de maig dins del BCNmp7. 2009 Músiques en procés van estrenar "The musical Brain" un documental que indaga en el poder que té la música en la vida de qualsevol ésser humà i en les relacions entre la música i el nostre cervell. Ens apropa a les darreres investigacions en neurociència i psicologia cognitiva basat en les investigacions del músic i neuròleg Daniel J. Leivitin i en el qual participen Sting, Feist, Michael Bubble o Wyclef Jean. Per veure el documental clicka aquí si no veus el video directament, escriu Musical Brain en la barra de cerca a Keywords. és molt interessant.

Embolica que fa fort!!

Mentre preparem la Reunió de la Secció de la SCSJ "Recuperem el Teatre", (un altre dia ja en faré 5 cèntims), mentre els futboleros decideixen si van a un o altre lloc a veure el partit de l'any, mentre s'apropa la Festa Major i ja començo a notar algun que altre pessigolleig (resultarà tot bé??, mentre ajudo a la Maria a llegir, mentre fa una xafogor insuportable...no se'm acut res millor que apuntar-me per primer cop a la meva vida a fer unes "opos" per un lloc d'administrativa al Institut Municipal d'Educació de Mataró i dos llocs d'auxiliar.
Si, si, jo molt animada me’n vaig a la biblioteca a buscar el llibre i OSTRES!! quins dos totxos, fan tirar enrere...qui m'haurà manat a mi...i a més a més no se si estaré a la llista de admesos...però ho provaré així mai podré dir que no ho he provat, li donaré un cop d'ull als dos totxos sobre constitució i dret i jo que sé quantes històries i a veure com va, perquè soc capaç d’empassar-me’ls tots dos i després tenir el disgust de no estar admesa a les primeres llistes...un món això de les oposicions i un món el meu cap que com no te prou feina encara s'embolica més. Això d'haver descansat de la carrera m'està sortint molt car, tindré serradures al cap?? jo que em pensava que l'estimulava i ja no sé el que em convé.

Riso o Bucay

Fa uns dies que arrossego les ressenyes d'alguns llibres (em vaig proposar, a propòsit de engegar el bloc de fer-ho amb cada un que llegís) L'"Escoltam" i el "pensar bien, sentir-se bien" se'm posen "a tiru" per comentar-los a l'hora.

Ben bé el recull de contes d’en Bucay, extrets de contes tradicionals o moderns de diferents indrets, poden ser interessants com a eina pel psicoanàlisi. Segons la seva postura gestaltica, els contes ens ajuden a coneixet a tu i als demés, personalment m'han agradat els contes, encara que algun no el vaig entendre...serà perquè estic bloquejada en alguna fase de la meva vida??? (és broma), però el fil argumental se'm va fer una mica "repatani" Deu ser veritat que tot argentí fa psicoanàlisi, perquè el “prota” fa teràpia per les coses més mundanes i parla de les teràpies dels amics i el gordo (en Bucay) es mostra com un mestre espiritual amb una fórmula infalible perquè el “prota” entengui que és el que li succeeix en cada moment...molta immediatesa...no em convenç.

En Riso en canvi tira cap a la racionalització, psicòleg cognitivista-conductual emfatitza sobre el fet de que la ment pot canviar. Paràgraf inicial del llibre com a breu introducció: "La mente humana tiene una doble potencialidad. En ella habita el bien y el mal, la locura y la cordura (...) Tal como sostenía Buda ella es la responsable principal de nuestro sufrimiento (...) ¿Qué hacer entonces? Conseguir que la mente se mire a sí misma, sin tapujos ni engaños (...) que se sorprenda de su propia estupidez (...) Para cambiar, la mente debe hacer tres cosas: a) dejar de mentirse a sí misma; b) aprender a perder; y c) aprender a discriminar cuánto se justifica actuar y cuánto no."
El llibre està molt ben estructurat, a més pots fer la lectura al gust. Té annexes amb casos pràctics i sobretot el llenguatge molt amè sens tecnicismes però sense perdre rigor professional i on sociologia i ètica es donen la ma. Pel meu gust molt recomanable.

RESILIÈNCIA ¿?

En Joan em preguntava si coneixia la paraula resiliència –“Com estudies psicologia...”-Doncs no, no la coneixia i tot seguit em va explicar el seu significat i em feia la comparació amb l’ostra.

La resiliència és la capacitat no tan sols de superar situacions adverses sinó a més a més de sortir-hi reforçat.

I es clar l’evolució de l’ostra n’és una bona comparació. Una ostra que no ha estat ferida no pot produir perles.
Les perles són producte del dolor, el resultat de l’entrada d’una substancia estranya i indesitjable al interior de l’ostra, com un paràsit o un gra de sorra. En la part interna de l’ostra es troba una substancia llustrosa que s’anomena nàcar. Quan un gra de sorra penetra en l’ostra, les cèl•lules de nácar comencen a treballar i cobreixen el gra de sorra amb capes i capes i mes capes de nácar per protegir el cos indefens de l’ostra. I així, es va formant una perla preciosa. Una ostra que no hagi estat ferida d’alguna manera, no pot produir perles... perquè la perla es una ferida cicatritzada. Em va entusiasmar pel que comporta la segona part del concepte

En Joan també em va dir que va mostrar curiositat per aquesta paraula perquè en pocs dies l’havia vist i escoltat en diferents mitjans de comunicació, vist el significat no m’estranya doncs la resiliència és una capacitat fonamentada en una actitud vital positiva, imprescindible per sobreviure d’una forma sana en el mon actual.
Aquesta capacitat que primerament es va observar en casos de nens de famílies desestructurades amb problemes d’alcohol, drogues, prostitució abandonament...que ho superaven i a més aconseguien fites increïbles pels seus progenitors és pot trespolar a situacions més quotidianes, com pèrdua d’una persona estimada, pèrdua de la feina, amputació, càncer i altres malalties,
Com superar un fet com aquests i a més sortir-hi reforçat? La creativitat, la independència i el sentit del humor ajuden a superar les adversitats. I hi haurà qui em dirá-“però jo no soc així...davant d’aquesta situació jo m’enfonso!”- doncs com totes les capacitats humanes que es transformen en habilitats, la resiliència també s’aprèn!

Las emociones que hieren

Aquest llibre és una petita joia, l'autora comparteix experiències i sessións amb persones amb problemes reals amb el lector, així aconsegueix que de tots els casos en puguis treure algun recurs.
L'art del control de les pròpies emocions i de la comunicació afavoreix que les nostres relacions siguin més enriquidores i ens permetin sentir-nos bé i que controlem les nostres emocions, evitant frustracions, tristesa, mals rotllos, malsentesos i així no dependre de que ningú sigui el responsable de la nostra felicitat ja que només en sóm nosaltres mateixos.
Com diu l'autora hem de practicar molt l'art de la comunicació perquè no és fàcil i més es complica quan te'n adones del que falla i ningú dels que t'envolten i volen posar remei...seguiré intentant i hauré d'ensenyar el poc que se de l'art de la comunicació.

El Temps

El temps em preocupa des de que estudio a la UOC que és el mateix que fa que estic interessada i endinsada en aquest fantàstic món de internet. No es que em preocupi de forma superficial si no que arriba a neguitejar-me. La sensació de que no tindré temps de fer tot allò que voldria em fa patir i engoixar-me. Estudiar psicologia i el meu ordinador són les meves distraccions que treuen més temps del temps que passaria amb la meva gent. Vaig al gra,vaig al gra! En un forum de la UOC que ja no recordo recomenaven aquest llibre d'Stefan Klein "El tiempo" que m'ha sorprès agradablement, primer perquè és fàcil de llegir, menciona experiments molt interessants sense fer-se carregós, i no deixa temps sense tocar, fins i tot el del rellotge biològic dels matiners i dels dormilegues, els temps en les diferents edats però de fet, el més interessant són els capítols que ens proporcionen la clau per gaudir i aprofitar el temps,te molt a veure amb l'atenció i concentració amb que fem i vivim les coses i en no posar-nos obligacions innecessàries, encara que ens facin creure que ho són.

No vull resumir el llibre, això sempre se m'ha donat malament, però si convidar a qui li neguitegi el temps a llegir-lo doncs crec que segurament es pendrà el temps d'una altra manera.