Suposo que deu passar a tothom, rebem correus brossa a totes hores, però de vegades hi ha alguna cosa que et sorprèn gratament, és el cas d'aquest vídeo, (quina raó tenies Jessi!) les imatges són precioses, la pinya pujant les escales de la catedral de Girona m'emociona (la pinya en moviment i cap a munt és la bomba) i la música sensiblera acompanya molt bé a les imatges i el missatge. Amb l'únic que discrepo és amb el títol "ho portem dins" és una generalització i es clar hi ha qui si ho porta i hi ha qui no. Davant les dificultats les persones actuem de diverses maneres segons la nostra experiència i els nostres valors, malauradament l'afrontament i la lluita son valors que han perdut adeptes en la nostra societat, sinó perquè ens sorprenem tant davant d'històries de superació personal que abunden tant per la xarxa??
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris actualitat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris actualitat. Mostrar tots els missatges
10 de febrer del 2011
12 de novembre del 2010
Campanya potent!
Com pots dir-li que no a una senyora que porta una samarreta de voluntària de la Fundació Banc d'Aliments, i que et demana, donant-te una bossa que mentre fas la teva compra al súper, col·laboris i compris el que vulguis pel banc d'aliments. No es pot. I més quan amb la bossa entre les mans i pensant que hi posaria, a la bossa, penso Ostres quina campanya amb dos collons! (perdó).
Entre avui i demà trobareu els voluntaris del banc d'aliments a les portes dels mercats i supermercats fent campanya, no hi falteu!
a ballar!
Fa un temps que no engegava a ballar espontàniament, i no es que em deixi anar pel carrer o en el mercat, o anant a recollir a la Maria al cole, però de vegades en el cotxe em descobreixo movent-me de cintura cap a munt amb molta "soltura" amb alguna cançó que m'empeny a deixar-me anar i això m'ha passat aquesta setmana amb un grup que desconeixia i que he descobert que m'agrada molt, és d'aquells que dona bon rotllo. Atenció als Reis Màgics d'Orient, me'l demano !!
2 de novembre del 2010
La td8
Primera Torre de vuit neta descarregada de la història dels castells, per part dels Catellers de Vilafranca a la diada de Tots Sants de 2010. ESPECTACULAR!!! Felicitats!
"A la segona ronda arribava el gran moment, la td8. Quan els segons es van col·locar, un silenci sepulcral es va apoderar de la plaça. Amb els quarts a sobre el castell donaven per bo l’intent, i van començar a sonar les gralles. Res podia fallar, ja que la fragilitat de la construcció comportava que al més mínim problema la torre es tranqués. El silenci va persistir fins a l’entrada de la cassoleta, i amb l’aleta, la plaça va explotar d’aplaudiments i crits que van anar en augment al veure la sortida de la canalla. Per primera vegada a la història es veia la descarregada d’una td8. La plaça va embogir a crits, el tronc no va patir cap sotragada que el fes perillar i tota la resta va sortir sobre rodes. La td8 es descarregava per primera vegada a la història davant l’admiració de tota la plaça de la Vila i de l’emoció, l’eufòria i la bogeria de castellers i afeccionats." (extret de la web dels castellers de Vilafranca)
Adjunto l'entrevista a Miquel Botella que aporta aspectes desconeguts i prou interessants del mon casteller.
Miquel Botella, 'casteller'
"En un 'castell', el obrero se sube a la espalda del patrón"
VÍCTOR-M. AMELA - 02/11/2010 Entrevista de la Contra la Vanguardia
Tengo 67 años. Nací y vivo en Barcelona. Soy economista. Fundé la Colla Castellera de Sants, y presido la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya. Tengo una hija y dos nietas. ¿Política? Compromiso social. Soy agnóstico. ¡Es más peligroso ser ´boletaire´ que ´casteller´!
¿Cuántas colles castelleres hay en Catalunya?
Sesenta colles.Algunas, compuestas por 60 personas, y otras, por 350 personas.
¿Cuántos castellers son?
Somos 7.000, y lo sé porque estamos todos asegurados al ir a levantar un castell.
¿Es una actividad de riesgo?
Hay riesgo, pero parece más peligroso visto desde fuera de lo que lo es estando dentro.
Caer desde allá arriba...
Caer en grupo frena la caída de 35 a 20 km/ h, y el impacto es absorbido abajo por otros cuerpos. ¿Quiere parte de lesiones?
A ver.
Durante el año 2009 levantamos 6.037 castells,de los que cayeron 211 (un 3,3%): entre los 7.000 castellers hubo 168 lesionados, pero sólo 48 pidieron un día de baja laboral...
¿Es poco?
Este año ha habido ya tres muertos entre buscadores de setas: ¡es más peligroso ser boletaire que casteller,ja, ja...!
Sufro por ese niño o niña, allá arriba...
El reciente diseño de un casco blando por fuera y por dentro, de uso obligado desde el 2007, evita alguna fractura craneal.
¿Desde cuándo existen castellers?
Desde principios del siglo XIX. Hay documentados castells de hace dos siglos que hoy siguen erigiéndose igual.
¿Dónde nació esta peculiar actividad?
Valls y alrededores, y luego el Penedès. Se levantaban en los pueblos después de la siega... Los castells decayeron a finales del siglo XIX y se recuperaron en los años 20.
¿Por qué decayeron?
Hubo crisis por la plaga de la filoxera, pobreza, emigración... Hasta que una persona de Valls, Ramon Barrufet el Blanc,lideró su recuperación en los años 20 del siglo pasado.
¿Y se sabe quién los inventó?
Deriva del ball de valencians de tierras valencianas, un ritual de las moixigangues,de carácter religioso, procesional: castillos piramidales, vestimenta a lo commedia dell´arte...
¿Cuál es la colla castellera más antigua de Catalunya?
Els Xiquets de Valls, que actuaban por los pueblos del Camp de Tarragona.
¿Qué castell es el más alto levantado hasta hoy?
El tres de deu se alza hasta casi diez metros del suelo y precisa de unas 600 personas...
¿Tantas?
Sí, porque precisa de tres pisos de base: la pinya,la más ancha; encima, el folre;y, encima, les manilles.Y, sobre estos pisos, un pilar de siete personas.
Un empeño de verdad colectivo...
Hay muchos deportes de equipo, pero en ninguno es tan decisivo que el grupo sea tan numeroso y bien cohesionado. Los castells son un compendio de valores.
¿Qué valores?
El amateurismo integral: aquí sólo cuenta la ilusión personal, no hay fichajes multimillonarios de estrellas, no serviría de nada buscar delanteros centro, ¡sólo importa tener un grupo humano bueno! Aquí no hay jerarquías: ¡es la única actividad en la que el obrero se sube a la espalda de su patrón...!
Dicho en vieja terminología fabril...
Pero es así: en las colles se unen sin númerus clausus ni límites de admisión personas de toda clase, condición, edad, sexo y procedencia, en fraternidad. ¡El sueño del barón de Coubertin! Y cada uno, según su físico, ocupa su lugar en el castell.
¿Algún otro valor?
La autosuperación: aquí ganas sin derrotar a otro, compites contigo mismo, te desafías para hacer más y mejores castells.
Pero sí hay rivalidad entre colles...
Pero es un reto estimulante para todos, sin vencidos.
Pero cuando un castell se hunde...
Te abates, pero combates el derrotismo, vuelves a la carga... Y cuando cargas y descargas correctamente un castell...,buf..., ¡no hay emoción comparable!
¿No?
Te recorre una alegría, una euforia compartida... Algo casi tribal. Y te abrazas a personas que no hubieses abrazado en ninguna otra situación... Los castells crean cohesión social. ¡Por todo eso proponemos a la Unesco que los declare patrimonio inmaterial de la humanidad!
¿Y de qué serviría eso?
Ganarían proyección global, y la Administración debería velar por su pervivencia, aunque esto no es hoy necesario: los castells viven el mejor momento de su historia, ¡nunca se levantaron tantos y de tanto nivel!
¿Cuál es ahora la colla castellera que más destaca?
Els Castellers de Vilafranca tienen ahora el mayor potencial. Pero cada colla tiene sus especialidades.
¿Qué virtudes debe acopiar quien quiera ser un buen casteller?
Sociabilidad y perseverancia.
¿Cuál le parece el castell más espectacular?
El tres de deu es el más alto que se ha descargado nunca. Pero en la Expo de Shanghai nos dijeron que los castells eran la performance más espectacular que jamás habían visto. Todos en silencio cuando suena la gralla, el ascenso de los castellers,el enxaneta arriba de todo, el resultado incierto...
Qué valiente, el enxaneta...
Ágil, arriesgado, valiente, corajudo: siempre eran niños (de 7 a 9 años), pero - qué interesante- esto hoy ha cambiado, pues veo que son ya mayoría las niñas...
Unesco
"Es una experiencia muy potente, muy física y muy emocional", explica Botella al hablar de los castells. Botella vistió su primera faja de casteller ya con 49 años, como fundador - con otro amigo-de la Colla de Sants (blusa gris): se emocionó el día que su colla entró en la plaza de Sants haciendo un pilar de quatre caminando… Oyes a Botella y te entran ganas de meterte a hacer un castell,esa actividad de gente normal que asciende del suelo al cielo... Estas torres humanas, clánicas, universales y muy plásticas (TV3 sabe verlas como espectáculo televisivo) podrían ser declaradas por la Unesco - el próximo día 17- parte del patrimonio inmaterial de la humanidad, merecidamente.
18 d’octubre del 2010
A rel de la implicació en el mon de l'espectacle per mitjà de la Secció recuperem el Teatre, estic descobrint les "variopintes" formes d'extorsió de la SGAE. Tot i que no tinc una opinió ben formada sobre el tema, doncs desconec on van a parar exactament els imposts que recapten els agents de les SGAE crec que el modus operandi d'aquesta associació es a l'estil de l'impost revolucionari: es presenta el senyor o la senyora del maletí amb la llisteta de tots els espectacles que has realitzat, fa un cap mas, t'entrega la factura i et diu que si no pagues et portaran a judici!!! NO m'ho puc creure! D'una disco mòbil (que no saben quines cançons han sonat), d'una marató solidària en la que va col·laborar totes les entitats del poble i grups de música de nanos (que tampoc no saben quines cançons van tocar) dels espectacles de teatre que ens venen aquesta tardor (que dubto les històries estiguin associades a l'SGAE)...de tot plegat en fan un cap mas i et presenten una factura de 800€ que et tira enrere d'organitzar res mes i si insinues que et negues a pagar t'amenacen de portar-te a judici.
Estic d'acord en que algú s'ha d'ocupar dels drets d'autor...però aquesta manera no em sembla correcte, primer perquè el propòsit de la Secció és sense ànim de lucre i segon perquè no ens queda clar a quins autors van a parar aquests imposts recaptats. Bé, l'assessorament des de la federació d'entitats tindrà la última paraula, però ostres així et treuen les ganes de fer res.
14 de juliol del 2010
El meu país petit
El 10 de juny, vam sortir tots els catalans que vam poder a manifestar la nostra insatisfacció per la sentència del TC. Diferents creences, opinions, idees, cultures i estils de vida però tothom que hi era volia dir la seva. Els crits d'independència eren els majoritaris però de fet crec que el sentiment més profund, si més no és el que sento jo era el de sortir a dir ja n'hi a prou de tant menyspreu!
Vaig estar molt contenta quan em van dir que la capçalera no existia tal i com l'havien plantejat els polítics doncs la gent, els catalans, es van imposar en una manifestació en la que no hi cabien els polítics, "collons" porten molts anys fent-ho força malament i tot el que ha passat amb el "re-fotut" nou estatut, ha estat per la seva ineficàcia, no s'han tornat a baixar els pantalons...es que ja no en porten i es passen les jornades mesurant a veure qui la té més llarga!
Deixant a banda la "classe" política, els catalans, aquells que ens uneix la llengua, el territori, les tradicions i poques coses més perquè som tots diferents, hem tornat a repetir una desplegada de gent més gran que la del 77, aleshores els poble català ja clamava autonomia. Què hem avançat amb 33 anys? poca cosa i ara mateix tirem enrere. No passa re, continuarem a la ressistència! perquè de fet el sentiment és el que preval per sobre de polítics tant d'aquí com d'allí, ineptes i farfulleros. El sentiment és que soc catalana amb els meus ets i uts però en soc i m'ho sento, i això no m'ho pot retallar ningú i que quan algú em menyspreí o em menystingui sabrà que no m'estaré callada sinó que amb la meva veu, em resistiré.
11 de març del 2010
La nevada
La nevada del dilluns va ser una xulada a part dels mals colaterals ocasionats a molts pobles i ciutats de Catalunya.
Com sovint ha passat en ocasions semblants, la Maria estava malalta amb angines d'elefant, i no vam poder sortir a jugar al carrer, però sort en tinc de tots els meus reporters que m'han fet arribar fotos. Gràcies a la Mgdta, a la Iaita, al Miki i a la Jessi i al Marc he pogut fer aquest mini reportage d'Autopista Vilassar-BCN-Premià de Dalt Centre-Masnou i Port de Masnou. Hi ha fotos que semblen postals de Nadal!
Com sovint ha passat en ocasions semblants, la Maria estava malalta amb angines d'elefant, i no vam poder sortir a jugar al carrer, però sort en tinc de tots els meus reporters que m'han fet arribar fotos. Gràcies a la Mgdta, a la Iaita, al Miki i a la Jessi i al Marc he pogut fer aquest mini reportage d'Autopista Vilassar-BCN-Premià de Dalt Centre-Masnou i Port de Masnou. Hi ha fotos que semblen postals de Nadal!
19 de setembre del 2009
La graciosa GRIP A
Encara no he sortit de l’estat de xoc que em va provocar aquest cartellet l’altre dia entrant a
Tots sabem que si no actuem sota un mínim de sentit comú aquesta tardor podrà arribar a ser un kaos; nens que no aniran a l’escola perquè suposadament un d’ells té la grip, gent que no anirà a treballar al·legant la grip A, entre ells Sanitaris, mestres, cuidadors ..., bé no cal anomenar a tots els professionals de serveis, repercutint en un servei insuficient, i a més el comportament alarmista de la població en general es veurà reflectit en situacions ridícules.
Em sorprenen les recomanacions que fa
Però el que em deixa al·lucinada són les penques de
Evitar el contacte físic a l’hora de saludar!!! Mare meva ni que ens abracéssim amb el personal del Banc cada cop que hi anem, les encaixades de mans també prohibides??
Si l’oficina està plena, marxa! I no vagis acompanyat no sigui que ningú s’estressi!!! Bé no segueixo perquè segueixo rient!
Acabarem tots esterilitzats i absents de contacte humà??? jejejeje
22 d’agost del 2009
IRAN: Continuen les lapidacions
Ajuda amb la teva acció a les persones condemnades a la lapidació a Iran!
27 de juliol del 2009
Google Books arriba als 35.000 llibres digitalitzats de la Biblioteca de Catalunya
Font: EL PERIÓDICO
El buscador estrena l'adreça catalana del seu servei de llibres 'on line'
Google ha digitalitzat 35.000 llibres del fons de la Biblioteca de Catalunya des que tots dos ho van acordar, a principis del 2007. Tots els volums estan lliures de drets d'autor i es poden consultar també a l'adreça en català http://books.google.cat.
21 de juliol del 2009
Ja fa 40 anys que uns homes van arribar a la lluna
Uff, com passa el temps! Recordo, a l'escola a l'hora del pati, parlar i somiar sobre el futur. No érem conscients del que havia suposat per la història de la humanitat el fet d'haver arribat a la lluna però si que havíem sentit que en un futur, les dones i els homes podríem fer vacances a la lluna, i això ens alterava la imaginació i ens hi veiem. Érem nens...
Ara mateix, 40 anys després del aterrament a la lluna em lamento que això encara no sigui possible, primer per enviar uns quants indesitjables i segon per desaturar el turisme ja que he perdut el gust de sortir pels "puestos" per no trobar, cues, aglomeracions i xivarri i a la lluna hi ha lloc per tothom i aquí a la terra podríem seguir a la lluna de València, que si està molt bé!
4 de juliol del 2009
CSI Las Vegas (Última temporada)
Tenia ganes de fer una entrada sobre la meva sèrie preferida.
Quina última temporada més estranya...després d'esperar durant mesos com resolien el intent d'assassinat de
9 de juny del 2009
Nova TV
Avui, era un dia d'aquells macos, dels que per casa, en una breu franja horària igual passen deu persones...i no exagero! els qui sovintegen per aquí ho poden ratificar. Havia quedat amb la meva neboda Núria per fer uns arranjaments a la cançó de Waterloo d'Abba pel festival de Playbacks de
Així que han arribat els nois amb
En Carlus ja em va explicar que havia comprat la tele de 32" perquè és la mida estàndard...les més petites són especials i surten més cares ¿?...en qüestió de polsades jo només tinc la mida presa a les pantalles de l'ordinador i es clar 32" no em pensava que fos casi una pantalla de cinema!!!
I em preguntava...com fan teles tan grans?? la majoria de menjadors crec que son petits, on entafora una tele d'aquestes Standard algú que viu en un pis de 50m2, que és la mida estàndard? i quan han acabat TOMA! -"guardi la caixa durant 15 dies per si de cas te algún problema" on l'entaforooooooooooooo?? ara per ara als peus del meu llit puaghhhhhh!
I finalment ha arribat el Marc amb l'Ori, i ell i
23 de març del 2009
Filosofia Nudge
A propòsit de l’article de la Vanguardia Obama inspira sus políticas en la filosofía 'nudge': Ayudar al individuo, voldria expressar la meva opinió sobre el tema.
La Filosofia Nudge promou l’economia del comportament afavorida per empentes que ajuden a comportar-se de forma correcte per economitzar recursos i enlloc de prohibir i castigar permetre l’elecció a una opció i a més recolzada pels incentius.
Doncs per una banda, crec que aplicar aquesta filosofia a la política no està fora de lloc en tant que aporta idees creatives, psicològiques que permetin que les persones amb falta d’educació, respecte, tolerància, no preventius, total, amb falta de sentit comú o que es deixen portar pel “ja ho arreglarà el que em ve darrera” arribin a comportar-se de forma contrària pel bé de la societat.
Per l’altra banda estic en contra de tota manipulació cap a qualsevol persona, va en contra de la llibertat Així que en lloc d’economitzar el comportament per mitjà d’ajudes subtils i gracioses, que finalment seran descobertes i rebutjades amb més força, que promoguin politiques d’educació, de respecte, de ciutadania, accions honestes. Les dones i els homes ens hem de comportar pensant amb el nostre pròxim, perquè creiem que és el correcte, perquè ens proporciona ben estar no perquè seguidament obtindríem un regalet.
El reforços positius, incentius, premis...són factors que reforcen el comportament desitjat però el que és incoherent es que aquest comportament ha estat prèviament articulat per algú altre perquè es doni, no perquè surti d’un mateix.
Vaja que ja podem tindre la societat ben idiotitzada que recolzada amb la Filosofia Nudge no passa re, fins i tot podem economitzar en educació, el que ens faltava!!!
(de totes maneres llegiré el llibre, promet!)
24 de gener del 2009
YES, WE CAN
No volia deixar passar aquest cap de setmana sense deixar el meu parer sobre la investidura de Barack Obama (20 de gener), bé més aviat sobre l’elecció del nou president per part dels americans.
La meva primera sensació va ser d’una gran emoció, els americans havien escollit un president negre per primer cop!! A part d’un discurs polític molt social, d’oxigenació econòmica, pro ambiental, juntament amb un lema que implicava una forta identitat col•lectiva (YES,WE CAN) l’Obama simbolitza al meu parer l’esperança a un món millor i no la seva persona amb les seves idees com a tal (no deixa de ser un polític que farà el que podrà o el que li deixaran) sinó per cada una d’aquelles persones que van anar a votar i van creure que els canvis són possibles i que les petites accions són poderoses.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
