El dol jove

El divendres a la nit morien dos amics de la Magdeta en un accident de cotxe. Quan van comunicar-li la notícia ... Catakrac! es va trencar, mentre intentava entendre el significat de paraules com "s'han mort" el seu cor s'anava esmicolant en trocets molt petits. Quan s'aixoplugava entre els meus braços que casi no arriben a envoltar-la, la vaig sentir créixer.  Sí, malauradament aquestes coses són les que ens fan créixer, les que fan que els esquemes de seguretat infantils, aquells que ens fan immortals, es trenquin forçant-nos a entendre la volatilitat de la vida. La Magdeta ha viscut sempre la mort dels nostres avis d'aprop, mai li hem amagat aquest succés que forma part de la nostra vida, però es clar quan es tracta d'amics molt propers i en edats tan joves, amb tota la vida per davant costa de comprendre...costa molt de comprendre. Em deia: "perquè hem d'aprendre les coses de la vida passant per això??" perquè la vida és tal qual, com se'ns presenta, i per més injusta que la trobem, no ens queda més remei que acceptar-la. El dol està servit, i al seu costat veuré com la meva filla segueix creixent.

Dentista Nerea

Qui no ha tingut aquesta imatge?? No! no son torturadors! qui no ho sap és que no ha anat mai al dentista. Quina pallissa vaig rebre ahir, el cirurgià anava rascant i traient caries i després no se ben bé que em va fer a la geniva, només se que em va cosir tres punts, re... tinc filets ballant per la boca però res, "no prenguis re calent, antibiòtic i ibuprofè, i torna la setmana que ve que farem la reconstrucció" Ostres a sobre obres de rehabilitació a la boca...això se li diu dentista ecologista!

A la nit, en Carlus amb la seva cama embolicada per la vena compresiva (l'han tornat a operar de varius), i jo sentint la meva boca, vam anar al concert de Maldita Nerea, la Jessi i en Marc ens ho van regalar, -per cert el Carlus m'ha dit que posi en el blog que ens agradaria molt anar al Bulli, per si cau la breva...jejeje- li vaig ensenyar a en Carlus l'estratègia per entrar als concerts sense fer cua i un cop a dintre ens vam dedicar a calcular la mitjana d'edat 14-16 anys, descobrir als pares que havien portat als fills, i parlar una miqueta que feia dies que no ho feiem. Abans no van començar a cantar els Maldita Nerea, ho van fer un grup que no ens va agradar gaire, fem un gin tònic? Va! amb Maldita Nerea ja vam poder ballar més i cantar el secreto de las tortugas i un cop vaig començar a necessitar l'iboprofé i en Carlus a sentir la cama, vam marxar...dos maduritos al retiro que ja toca!!

AGOBIADA

No m’ho puc creure! Cada mitjans de setembre em trobo submergida en un estat lamentable entre sobreexcitada i bloquejada que he batejat com el període d’adaptació (igual que els nens a la guarderia) post-vacacional, què original eh? El pitjor de tot és que amb aquestes qüestions sóc una mica “xuleta” i em traeixo quan penso- “Aquest any no!” Doncs si...aquest any també estic agobiada i no m’aguanto...ni m’aguanten.

Però qui no ho estaria?
Comencem per lo fàcil:
Inici escolar de la Maria, primer de primària, pila de llibres (un munt d’€ en aquest escola i poble no coneixen el reciclatge de llibres com a Santa Coloma) reunions de principi de curs, organitzar l’horari extraescolar sense “apretar” a la criatura ni a nosaltres. Canvi d’horaris a partir de les 19.30h “tattarí tarí tarí” hora de banys sopar i màxim a les 21h a dormir amb conte inclòs.
Inici de la Universitat, baixar material, primera presa de contacte (aquest semestre hem començat malament, fallen les connexions amb la UOC) la por de no poder-ho assolir i no arribar a organitzar-me torna una altra vegada.
El fenomen de la meva filla gran- Grans plans, molta improvisació.
Això és el pa nostre de cada any...ara les variants d’aquest.

Al peu del canó de la campanya “recuperem el teatre de Sant Jaume" ( encara tinc pendent fer una entrada sobre el tema) amb la il•lusió de tots els projectes que engego però amb la por conseqüent al fracàs.
Patint per la meva germana que té okupes a casa (de bon rotllo) que espero que no acabin amb ella.
Batallant amb el desencís a la feina perquè no arribi a fer-me trontollar més del que resisteixo.
Lidiant amb en Carlus que pateix per mi però no sap com ajudar-me i em fa ballar el cap més que una altra cosa.
I per més INRI (és que soc xula!!!) fent règim i sense fumar...”toma ya”!!

Aquí ve la meva reflexió.

Tot el que em sobreexcita i em bloqueja són situacions en les que jo he decidit estar-hi, i coi només tonteries!!, les pors i les inseguretats només són paranoies doncs sempre me'n ensurto, així que l’únic que em cal és paciència, agafar el ritme i ja em passarà, podria ser pitjor... a més podria tenir la regla!!

SOBREVIURE

Em ve de gust sentir-la i cridar ...és el meu crit de guerra d'ara mateix!! A sobreviure!!

Catakrac per partida doble

Avui ha estat un mal dia, tinc el cor tou i estic molt afectada, a la feina hi ha hagut acomiadaments, a la Rosó l'aprecio...ja fa dies que la ballem!! i quan arribo a casa la Magdeta em diu que deixa els estudis...i que anirà a viure a casa de ma germana per donar-nos un respir a tots plegats...també fa dies que la ballem! Catakrac i CataKKKKrac!!