AGOBIADA

No m’ho puc creure! Cada mitjans de setembre em trobo submergida en un estat lamentable entre sobreexcitada i bloquejada que he batejat com el període d’adaptació (igual que els nens a la guarderia) post-vacacional, què original eh? El pitjor de tot és que amb aquestes qüestions sóc una mica “xuleta” i em traeixo quan penso- “Aquest any no!” Doncs si...aquest any també estic agobiada i no m’aguanto...ni m’aguanten.

Però qui no ho estaria?
Comencem per lo fàcil:
Inici escolar de la Maria, primer de primària, pila de llibres (un munt d’€ en aquest escola i poble no coneixen el reciclatge de llibres com a Santa Coloma) reunions de principi de curs, organitzar l’horari extraescolar sense “apretar” a la criatura ni a nosaltres. Canvi d’horaris a partir de les 19.30h “tattarí tarí tarí” hora de banys sopar i màxim a les 21h a dormir amb conte inclòs.
Inici de la Universitat, baixar material, primera presa de contacte (aquest semestre hem començat malament, fallen les connexions amb la UOC) la por de no poder-ho assolir i no arribar a organitzar-me torna una altra vegada.
El fenomen de la meva filla gran- Grans plans, molta improvisació.
Això és el pa nostre de cada any...ara les variants d’aquest.

Al peu del canó de la campanya “recuperem el teatre de Sant Jaume" ( encara tinc pendent fer una entrada sobre el tema) amb la il•lusió de tots els projectes que engego però amb la por conseqüent al fracàs.
Patint per la meva germana que té okupes a casa (de bon rotllo) que espero que no acabin amb ella.
Batallant amb el desencís a la feina perquè no arribi a fer-me trontollar més del que resisteixo.
Lidiant amb en Carlus que pateix per mi però no sap com ajudar-me i em fa ballar el cap més que una altra cosa.
I per més INRI (és que soc xula!!!) fent règim i sense fumar...”toma ya”!!

Aquí ve la meva reflexió.

Tot el que em sobreexcita i em bloqueja són situacions en les que jo he decidit estar-hi, i coi només tonteries!!, les pors i les inseguretats només són paranoies doncs sempre me'n ensurto, així que l’únic que em cal és paciència, agafar el ritme i ja em passarà, podria ser pitjor... a més podria tenir la regla!!