Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris uoc. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris uoc. Mostrar tots els missatges

22 de gener del 2011

Rotllo twitter


No estic muda, sinó que se'm acumula la feina, jeje. Des del dia 2 de gener que vaig començar la fantàstica tasca de cercar feina. Perquè dic fantàstica si per la majoria de la gent "és una merda", està tot molt complicat i passar per processos de selecció és un rotllo???? Doncs sí per mi és fantàstic, primer perquè soc optimista, segon perquè em dona la possibilitat de viure experiències úniques com aprendre a manejar-me pels portals de feina, aprendre a fer cartes de presentació amb tocs alternatius, ei imaginació al poder, i conèixer caps de personal de tota mena (si s'escau, es clar, ara per ara només he anat a una entrevista) que em donen la possibilitat d'autoobservar-me en situacions que en altres temps m'haguessin estressat.

He de dir que tinc problemes per insertar una foto decent de perfil en el meu currículum, no tinc casi fotografies meves, i les poques que tinc surto amb cares molt rares, bé jo sempre m'he vist com picassiana, el meu tabic tort provoca aquest efecte però que hi farem, potser provo de fer-me un autoreportatge i puc aprofitar alguna cosa!

A més a més tinc exàmens, sí perquè ara, des de que m'he adaptat al pla de Bolonya les proves de síntesi són com exàmens doncs fan mitja amb les activitats d'avaluació continuada, i es clar això suposa estudiar més que quan tenia l'altre tipus de prova. Avui he fet el primer, m'ha anat molt bé, a veure que faré la setmana que ve que en tinc dos...


2 de desembre del 2010

Els treball en grup


La UOC té un sistema d'ensenyament model per altres universitats, en un entorn virtual et sents com a classe, hi ha un espai forum, on els estudiants podem fer preguntes, opinar, demanar aclaracions...l'espai del Tauler és particular del professor, és on penja exercicis, informacions generals...i a partir d'aquests aplicatius bàsics hi ha un reguitzell més dels quals te'n pots beneficiar en quan ho necessites. Tot i que l'entorn virtual de la comunitat UOC és exemplar dir que el més interessant dels estudis és l'autoactualització que s'aprèn per mitjà de les PACS ( Prova d'evaluació continuada) doncs els treballs són molt pràctics i et permeten treballar i assolir coneixements actualitzats sobre la teoria treballada. Però, es clar com en qualsevol model, jo personalment hi trobo un defecte: els treballs en grup. L'objectiu d'aquests treballs és l'aprenentatge de tècniques i metodologies per aconseguir fer un treball consensuat entre tots els membres del grup. Però a l'hora de la veritat a mi aixó em suposa més ansietat que una altra cosa.
La gent no es comunica en l'espai de grup, la gent s'arrepenja, quan fas un toc d'atenció la gent s'ofèn, costa consensuar metodologies de treball i ja no diguem els aspectes de les PACS. De veritat, a mi se'm converteix amb una tortura i es clar acabo malpensant dels professors, + treballs en grup -correccions = menys feina (...pel que em paguen!!)

Ja sé! faig supòsits que no hauria de fer, però he de prendre la determinació que a qualsevol treball de grup que em torni a tocar, crear un document de compromisos per começar a treballar sinó jo ja vaig venuda! (...i es quan arribo a aquests supòsits xungos)

11 de gener del 2009

PV



Quan tinc proves de validació (UOC) aprofito per anar a Barcelona en tren, així puc seure cara a mar i viatjar tranquil.la; repaso, o llegeixo o tan sols miro per la finestra o al meu voltant que és molt distret. Ahir va ser un d'aquests dies, però com vaig poder combinar de fer les dos proves de validació que tenia (Psicometria i conducta col-lectiva) vaig passar unes quantes hores a Barcelona, així que vaig passar un d'aquells dies complerts. Al matí vaig quedar amb la Sofia, amiga dels temps d'estudiant que sorprenentment ens vam retrobar el semestre passat a la UOC. Vam passar més d'una hora parlant a la cafeteria de la UNI, la Sofia és d'aquelles persones que sempre li passa de tot, però sortosament te sentit del humor, estudia moltes coses per tenir la ment ocupada, ara acaba humanitats, estudia per treure's el First i dret...també és una màquina!! treballa al metro de Barcelona i té família; el seu marit Albert i la seva filla Andrea, quan abans de Nadal va tornar a ingressar a sa mare d'urgències va demanar un Diazepan per la mare i una pistola per ella jajajaja.
Més tard quan anava a entrar per fer la primera proba de validació vaig trobar al Quim i la Sònia, la Sònia estava super enfadada, havia fet una proba que li demanaven coses que no havien sortit a les pacs, la professora ja s'havia mostrat com una imbècil durant el semestre i a ella li sortien els ulls d'òrbita, en Quim tranquil, després ens veuriem el Qim tenia PV a les 17.30 com jo. Així que faig la PV de conducta col·lectiva, sense materials aghhhh! jo pensava que els podiem tenir. Aquesta assignatura m'ha fet patir fins i tot més que psicometria primer dos treballs en grup, que sempre em fan patir però el pitjor de tot es que les dos pacs individuals, per primer cop he tret menos nota que les grupals i a més a més i el que és pitjor la última me la va suspendre a cinc dies de la PV...quin catakrac!! com és possible?? sort que va fer mitja i em va deixar presentar-me a la PV...tot serà que em suspengui...que aquest és capaç!
Quan vaig acabar, vaig sortir per menjar alguna cosa i aprofitar que era a Barcelona per anar de Rebaixes...Tenia dues hores!!! però quin horror!! les aglomeracions d'entrada i sortida de les botigues eren tan espeses que vaig desistir. Així que m'en vaig anar Passeig de Gràcia amunt que l'acera és ampla i el cel també.
I som-hi cap a la segona PV, vaig trobar en Quim i vam examinar-nos colze amb colze...com ens hem de veure! em va dir, doncs si, al seu costat em vaig veure amb 25 any menos fent exàmens, perquè? no ho se...em deuria recordar algun dels meus companys de classe...jo que sé!
i després ben alleugerida cap a Premià, vam creuar l'espesa manifestació contra el sionisme genocida a Gaza, i de seguit vam agafar el tren, vam xerrar com dos lloros.
En Carlus m'esparava a casa també havia passat un dia complert. A la nit amb la Maria vam veure KUNFU PANDA ...Què bona! a més en versió catalana.
El dilluns veuré CSI molt tranquil·lament.

1 de gener del 2009

BON 2009!!


Durant la meva primera caminada de l’any i acompanyada d'un dia fantàstic amb un sol que feia dies que no veia, m’he motivat, la música de la meva radio ha tingut certa culpa, però m’he motivat molt! He fet un repàs de l’any que deixo enrere i ha estat un bon balanç, i mira, he pensat que seria la meva primera entrada al blog, serà llarga però es clar, resumida.
Les meves caminates d’una hora són revitalitzants, de fet és l’únic exercici que faig, encara que poques vegades, però avui ha estat especial, veure el mar, el sol, Barcelona, les enredaderes vermelles i mes aviat seques emparrades per les parets de les cases de les urbanitzacions, la mimosa apunt d'explotar que sobresurt d’algun jardí i la palmera del Felicià Xarié han emmarcat el gran record d’aquest fantàstic any 2008.
L’any 2008 ha estat l’any en que la Magdeta n’ha fet 18!! Què gran!! Què ha començat el grau mitjà d’administració que sembla que te intencions d’acabar, que ja comença a saber el que “vale un peine”. La Maria debuta en els escenaris de Premià de Dalt amb un gran èxit, aprèn a escriure, segueix fent-li por l’aigua i ja no es posa tant malalta, a partir de l’estiu es fa més grandota. L’any d’una altre crisi matrimonial (sona fort, però ara ho veig d’una altre manera) amb teràpia inclosa que fa que en Carlus i jo aprenguem a saber portar-nos millor entre nosaltres.
Aquest any, la Uni ha estat un any de veritable superació, m’he tret de sobre l’assignatura d’estadística i psicometria que m’han suposat un esforç mental en el que he hagut d’utilitzar el pensament positiu per poder-ho superar i he pogut!! Les mates no poden amb mi jo puc amb elles i dono gràcies a la gran paciència i ajuda d’en Carlus. Ha estat l’any del llibre del “SECRET”, de la Peli MAMMA MIA i les tardes amb criatures veient High School Musical 1 i 2 alternativament.
Any de molts problemes gines, la merda de la regla, que no ha tingut compassió ni un mes i les picors, si si les de les parts baixes que no són els peus!!! Però he deixat de fumar una altra vegada (8 de setembre) i la meva pell ha millorat primer amb el llevat de cervesa i desprès amb l’oli d’onagre que em prenc pels meus canvis espectaculars d’humor degut a la regla.
Al abril deixo d’anar a dinar a casa la Tatu doncs em trasllado de lloc de treball, i trobo a faltar els dinars amb ella. LA Tatu acaba el Master i després de l’estiu deixa de treballar a Barcelona per dedicar-se a dos coles...decididament ha de trobar alguna cosa que l’ompli més sino els nens acabaran amb ella. Crea el divertidíssim blog de les Lopezes, un blog familiar on es respira el bon rotllo que hem tingut sempre. El Quiqui va viure a Andorra per feina però segueix pendent, com sempre de la Magdeta, l’Avi es passa 4 ó 5 mesos sense cobrar a la feina i es declara en vaga de braços caiguts, que fort!!! M’hagués agradat veure-ho per un forat (Quins PEBROTS si senyor!!) La iaita, que bé, ve alguns divendres a veure’ns i ens posa al dia de la família i continuem la tradició del te dels divendres. La Maria, la meva sogre s’opera i perd una pila de Kilos, en Valerià l’acompanya en tot el procés, està jubilat i es queixa que no te vacances. En Jordi sortosament va vendre la casa, quin suplici vam passar i ja te les claus del nou pis, ell i en Joan continuen junts, en Joan pateix per la seva mare.

Aquest any ja ha estat el segon any consecutiu que no hem anat a cap casament, uf! Juergues interessants...la del Bikini, visites esperades; la de la Candy, l’Amalia i la Lia, trobada casual i xula amb el Richard al Mataró Park, sortida xula, doble sessió de cine amb la Magdeta i la Mireia a veure Mamma Mia i Batman, fantastics sopars de Idiotes i turisme rural amb ells inclosos, esperats sopars amb la Gemma i la Sandra, Orujos i xerrades amb l’ Emma, caminates amb la Jessi i xefles amb l’Anna fent el talladet, trobades amb en Rosendo i l’Emilio. Espectacular el resorgiment i resplandor de la Roser. Les partides d’Scrable i fitxes de colors amb la Tatu. Les xerrades tranqulitzadores al despatx de la Montse, els Dinars de nenes amb la MªCarmen, Nieves i Amelia i no m'oblidi de les baralles i reconciliacions amb en Carlus.

Com tots els anys tots els meus amics n’han passat de tots els colors i m’ha encantat estar a la seva voreta per poder gaudir dels bons moments i compartir els dolents, m’encanta tota la meva gent, la meva família i els meus amics, quina “vidilla” que em doneu petardos!!

Un altra any recordant als avis, especialment a la iaia, està amb mi...algú em va dir que era el meu àngel de la guarda i estic encantada.

A la feina, any de canvis però això ja és el dia a dia!! Sort de la Montse, La Marichu i la Nieves a quina d'elles més peleona!, he passat de treballar amb barracons, plens de microbis (2 sinusitis vaig agafar) gats i olor de gasoil cada matí i engegar servidors cada dia per no tenir electricitat a oficines d’Alt standing, però això si, sense aire condicionat ni calefacció. Una locura de feina, però per mi un tresor, una escola i una aventura, la diversió i el patiment està assegurat.

Segur que em deixo coses però aquestes són amb les que he pensat mentre caminava en el primer dia de l’any 2009 que espero que sigui tant ple d’emocions i il•lusions de disgustos i decepcions, d’alegries i expectació com l’any que ha passat i que sobretot en Carlus, la Magdeta i la Maria estiguin amb mi doncs formem un gran equip en que l’avorriment no hi te cabuda.