BON 2009!!

Durant la meva primera caminada de l’any i acompanyada d'un dia fantàstic amb un sol que feia dies que no veia, m’he motivat, la música de la meva radio ha tingut certa culpa, però m’he motivat molt! He fet un repàs de l’any que deixo enrere i ha estat un bon balanç, i mira, he pensat que seria la meva primera entrada al blog, serà llarga però es clar, resumida.
Les meves caminates d’una hora són revitalitzants, de fet és l’únic exercici que faig, encara que poques vegades, però avui ha estat especial, veure el mar, el sol, Barcelona, les enredaderes vermelles i mes aviat seques emparrades per les parets de les cases de les urbanitzacions, la mimosa apunt d'explotar que sobresurt d’algun jardí i la palmera del Felicià Xarié han emmarcat el gran record d’aquest fantàstic any 2008.
L’any 2008 ha estat l’any en que la Magdeta n’ha fet 18!! Què gran!! Què ha començat el grau mitjà d’administració que sembla que te intencions d’acabar, que ja comença a saber el que “vale un peine”. La Maria debuta en els escenaris de Premià de Dalt amb un gran èxit, aprèn a escriure, segueix fent-li por l’aigua i ja no es posa tant malalta, a partir de l’estiu es fa més grandota. L’any d’una altre crisi matrimonial (sona fort, però ara ho veig d’una altre manera) amb teràpia inclosa que fa que en Carlus i jo aprenguem a saber portar-nos millor entre nosaltres.
Aquest any, la Uni ha estat un any de veritable superació, m’he tret de sobre l’assignatura d’estadística i psicometria que m’han suposat un esforç mental en el que he hagut d’utilitzar el pensament positiu per poder-ho superar i he pogut!! Les mates no poden amb mi jo puc amb elles i dono gràcies a la gran paciència i ajuda d’en Carlus. Ha estat l’any del llibre del “SECRET”, de la Peli MAMMA MIA i les tardes amb criatures veient High School Musical 1 i 2 alternativament.
Any de molts problemes gines, la merda de la regla, que no ha tingut compassió ni un mes i les picors, si si les de les parts baixes que no són els peus!!! Però he deixat de fumar una altra vegada (8 de setembre) i la meva pell ha millorat primer amb el llevat de cervesa i desprès amb l’oli d’onagre que em prenc pels meus canvis espectaculars d’humor degut a la regla.
Al abril deixo d’anar a dinar a casa la Tatu doncs em trasllado de lloc de treball, i trobo a faltar els dinars amb ella. LA Tatu acaba el Master i després de l’estiu deixa de treballar a Barcelona per dedicar-se a dos coles...decididament ha de trobar alguna cosa que l’ompli més sino els nens acabaran amb ella. Crea el divertidíssim blog de les Lopezes, un blog familiar on es respira el bon rotllo que hem tingut sempre. El Quiqui va viure a Andorra per feina però segueix pendent, com sempre de la Magdeta, l’Avi es passa 4 ó 5 mesos sense cobrar a la feina i es declara en vaga de braços caiguts, que fort!!! M’hagués agradat veure-ho per un forat (Quins PEBROTS si senyor!!) La iaita, que bé, ve alguns divendres a veure’ns i ens posa al dia de la família i continuem la tradició del te dels divendres. La Maria, la meva sogre s’opera i perd una pila de Kilos, en Valerià l’acompanya en tot el procés, està jubilat i es queixa que no te vacances. En Jordi sortosament va vendre la casa, quin suplici vam passar i ja te les claus del nou pis, ell i en Joan continuen junts, en Joan pateix per la seva mare.

Aquest any ja ha estat el segon any consecutiu que no hem anat a cap casament, uf! Juergues interessants...la del Bikini, visites esperades; la de la Candy, l’Amalia i la Lia, trobada casual i xula amb el Richard al Mataró Park, sortida xula, doble sessió de cine amb la Magdeta i la Mireia a veure Mamma Mia i Batman, fantastics sopars de Idiotes i turisme rural amb ells inclosos, esperats sopars amb la Gemma i la Sandra, Orujos i xerrades amb l’ Emma, caminates amb la Jessi i xefles amb l’Anna fent el talladet, trobades amb en Rosendo i l’Emilio. Espectacular el resorgiment i resplandor de la Roser. Les partides d’Scrable i fitxes de colors amb la Tatu. Les xerrades tranqulitzadores al despatx de la Montse, els Dinars de nenes amb la MªCarmen, Nieves i Amelia i no m'oblidi de les baralles i reconciliacions amb en Carlus.

Com tots els anys tots els meus amics n’han passat de tots els colors i m’ha encantat estar a la seva voreta per poder gaudir dels bons moments i compartir els dolents, m’encanta tota la meva gent, la meva família i els meus amics, quina “vidilla” que em doneu petardos!!

Un altra any recordant als avis, especialment a la iaia, està amb mi...algú em va dir que era el meu àngel de la guarda i estic encantada.

A la feina, any de canvis però això ja és el dia a dia!! Sort de la Montse, La Marichu i la Nieves a quina d'elles més peleona!, he passat de treballar amb barracons, plens de microbis (2 sinusitis vaig agafar) gats i olor de gasoil cada matí i engegar servidors cada dia per no tenir electricitat a oficines d’Alt standing, però això si, sense aire condicionat ni calefacció. Una locura de feina, però per mi un tresor, una escola i una aventura, la diversió i el patiment està assegurat.

Segur que em deixo coses però aquestes són amb les que he pensat mentre caminava en el primer dia de l’any 2009 que espero que sigui tant ple d’emocions i il•lusions de disgustos i decepcions, d’alegries i expectació com l’any que ha passat i que sobretot en Carlus, la Magdeta i la Maria estiguin amb mi doncs formem un gran equip en que l’avorriment no hi te cabuda.