Acabem d'arribar del Vilar Rural de Sant Hilari de Sacalm. Una setmana a "ciudad de vacaciones" a la catalana i rural. Descans, personalment em va bé perquè entra la pensió complerta i no he de pensar en que he de fer per dinar i per sopar...quina tonteria més gran, no?
Doncs el fet és que en aquest lloc idíl•lic on les nenes i els nens campen força lliures i un gaudeix de força tranquil•litat es podria fer un estudi sociològic del mon familiar, doncs hi hem trobat famílies de tots els tipus, menys de parelles homosexuals. Famílies tradicionals, les més nombroses; pare mare i dos fills, pare o mare amb dues criatures normalment, algunes amb avis inclosos, i avis sols amb els nets. Mascotes. Un reguitzell de dones prenyades del segon i cotxets i cotxets, més aviat carros preparats per passar el París-Dackar. Tots català i castellano parlants i per l'aspecte o pel nom dels fills es deduïa si eren "pijos", "Kumbes", "hippis reconvertits", "Atlètics", "de poble" "de Barcelona",...(això és com un joc, una broma que fem allà per etiquetar a la gent). La professió de la gent només l'arribes a conèixer si intimes parlant de les caques del bebé o de l'última gràcia que ha fet la nena o el nen. Aquí és on volia anar a parar... al MONOTEMA!! Perquè necessitem compartir amb altres famílies les vivències més trivials dels nostres fills com si fossin els actes més fantàstics i tots sabéssim la fórmula màgica de l'educació de les nenes i els nens i l'haguéssim de transmetre com paraula de Déu als demés??? Si, la gent ho necessita perquè aquestes són les converses que he sentit i he caçat en el Vilar durant una setmana...fa por! Els fills o filles de cadascú són ésser únics i especials ja ho sabem , doncs parlem de coses més divertides i no els hi donem la importància de Reis o primers ministres, que ja s'ho trobaran i darrera nosaltres. Masses contemplacions, i tots fem el que podem doncs tots portem llibres d'instruccions en blanc.
El Monotema ens condueix a un estat superficial, irreal i efímer que avorreix al més inquiet. Vaja que hem descansat, hem llegit, hem fet alguna excursió xula però escoltant a la gent, cosa que acostuma a divertir-me, m’ha avorrit com una ostra.
Això si la Maria s’ho ha passat BOMBA!!!!
Doncs el fet és que en aquest lloc idíl•lic on les nenes i els nens campen força lliures i un gaudeix de força tranquil•litat es podria fer un estudi sociològic del mon familiar, doncs hi hem trobat famílies de tots els tipus, menys de parelles homosexuals. Famílies tradicionals, les més nombroses; pare mare i dos fills, pare o mare amb dues criatures normalment, algunes amb avis inclosos, i avis sols amb els nets. Mascotes. Un reguitzell de dones prenyades del segon i cotxets i cotxets, més aviat carros preparats per passar el París-Dackar. Tots català i castellano parlants i per l'aspecte o pel nom dels fills es deduïa si eren "pijos", "Kumbes", "hippis reconvertits", "Atlètics", "de poble" "de Barcelona",...(això és com un joc, una broma que fem allà per etiquetar a la gent). La professió de la gent només l'arribes a conèixer si intimes parlant de les caques del bebé o de l'última gràcia que ha fet la nena o el nen. Aquí és on volia anar a parar... al MONOTEMA!! Perquè necessitem compartir amb altres famílies les vivències més trivials dels nostres fills com si fossin els actes més fantàstics i tots sabéssim la fórmula màgica de l'educació de les nenes i els nens i l'haguéssim de transmetre com paraula de Déu als demés??? Si, la gent ho necessita perquè aquestes són les converses que he sentit i he caçat en el Vilar durant una setmana...fa por! Els fills o filles de cadascú són ésser únics i especials ja ho sabem , doncs parlem de coses més divertides i no els hi donem la importància de Reis o primers ministres, que ja s'ho trobaran i darrera nosaltres. Masses contemplacions, i tots fem el que podem doncs tots portem llibres d'instruccions en blanc.
El Monotema ens condueix a un estat superficial, irreal i efímer que avorreix al més inquiet. Vaja que hem descansat, hem llegit, hem fet alguna excursió xula però escoltant a la gent, cosa que acostuma a divertir-me, m’ha avorrit com una ostra.
Això si la Maria s’ho ha passat BOMBA!!!!
3 comentaris:
Que bé escriu la meva filla!!.
Ja us imagino com dins una pel·licula del Disney Channel.
ho has clavat mare!
¡Demasiadas contemplaciones!! Estoy de acuerdo en todo, Catakrac. Hay cada trisca por ahí empeñado en dar a conocer, a tó quisqui, las "azañas" de sus pequeños, que hasta parece que tu misma no te preocupas lo suficiente por el tuyo.
Publica un comentari a l'entrada