En Joan em preguntava si coneixia la paraula resiliència –“Com estudies psicologia...”-Doncs no, no la coneixia i tot seguit em va explicar el seu significat i em feia la comparació amb l’ostra.
La resiliència és la capacitat no tan sols de superar situacions adverses sinó a més a més de sortir-hi reforçat.
I es clar l’evolució de l’ostra n’és una bona comparació. Una ostra que no ha estat ferida no pot produir perles.
Les perles són producte del dolor, el resultat de l’entrada d’una substancia estranya i indesitjable al interior de l’ostra, com un paràsit o un gra de sorra. En la part interna de l’ostra es troba una substancia llustrosa que s’anomena nàcar. Quan un gra de sorra penetra en l’ostra, les cèl•lules de nácar comencen a treballar i cobreixen el gra de sorra amb capes i capes i mes capes de nácar per protegir el cos indefens de l’ostra. I així, es va formant una perla preciosa. Una ostra que no hagi estat ferida d’alguna manera, no pot produir perles... perquè la perla es una ferida cicatritzada. Em va entusiasmar pel que comporta la segona part del concepte
En Joan també em va dir que va mostrar curiositat per aquesta paraula perquè en pocs dies l’havia vist i escoltat en diferents mitjans de comunicació, vist el significat no m’estranya doncs la resiliència és una capacitat fonamentada en una actitud vital positiva, imprescindible per sobreviure d’una forma sana en el mon actual.
Aquesta capacitat que primerament es va observar en casos de nens de famílies desestructurades amb problemes d’alcohol, drogues, prostitució abandonament...que ho superaven i a més aconseguien fites increïbles pels seus progenitors és pot trespolar a situacions més quotidianes, com pèrdua d’una persona estimada, pèrdua de la feina, amputació, càncer i altres malalties,
Com superar un fet com aquests i a més sortir-hi reforçat? La creativitat, la independència i el sentit del humor ajuden a superar les adversitats. I hi haurà qui em dirá-“però jo no soc així...davant d’aquesta situació jo m’enfonso!”- doncs com totes les capacitats humanes que es transformen en habilitats, la resiliència també s’aprèn!
3 comentaris:
Recordo encara quan vaig sentir parlar d'aquesta paraula i el seu significat. La veritat és que em va impactar perquè es duia molt el victimisme com a moda i la resiliència era un bon glop de: vinga, la vida continua i anem a fer alguna cosa bona!
No ho he oblidat i m'agrada que continuï el corrent!!
Tots tenim esquerdes, resilienciem!!!
Jo la considero una paraula positiva, i tampoc la coneixia... crec que tots alguna vegada em aprés a sortirne il.lesos o reforçats de situacions impensables, i que després vist desde fora ens ha fet sentir forts i positius.
Encara que ens moments poguis pensar que res pitjor et pot passar... la esperança et fa obrir els ulls i t'ha n'adones que encara tens UNA VIDA PER DAVANT!
Crec que aquesta paraule que no l’havia sentit mai, però que jo tambè he mirat de saber que significaba, he descobert que tots o gaire be tots, “resilienciem”.
Sempre hi ha un traume, la mort d’una persona a la que estimes, pares,fills,amics,parelle.. i arribes a encaixar i seguir desenvolupant i visquen, a un nivell que ni tu mateix t’he imaginabes
Publica un comentari a l'entrada