15 de febrer del 2009

Ja en tinc 39. I perquè serà que any que passa any que estic més contenta de fer anys? Doncs crec que és pel fet d’aproximar-me al meridià de la meva vida, crec que viuré fins els 80 i actualment estic en el millor moment de la meva vida, ja veurem com estaré d’aquí a 39 més...
Faig el que vull a tots els nivells, tinc temps pels estudis, la feina que faig m’agrada molt, tinc temps pel Carlus, la Mgdeta i la Maria, tinc temps pels meus amics, ara he trobat temps per escriure que m’ajuda a endreçar les meves idees, no perquè les escrigui sinó que em permet pensar i decididament he après a donar molt valor a l’aprentatge continuat, sempre estem a temps de canviar i de refer-nos a nosaltres mateixos. M’estic especialitzant fent croquetes i mandonguilles amb sèpia eren el meu handicap. Aprenc a no ser tant agressiva parlant que no és fàcil….I tot això no és perquè soc una “superwoman” (bueno una miqueta si…la feina que m’ha donat) sino que és gràcies a mi “Carlos” que com un “superman” es cuida de les nostres filles, planxa, és el rei de les rentadores i secadores, de deixar la cuina més neta que “los xorros del oro” pendent sempre de que jo no m’amoïni per res i que tingui la possibilitat de fer tot allò que desitjo, i que li tornen boig les croquetes i les mandonguilles amb sèpia però que faci el que faci, tot i que sóc bona cuinera, alguna vegada faig algun xurro però ell s’ho menja i sempre ho troba tot bo...i a la nit es deixa, encara que bufant, que li posi els meus peus gelats sobre les seves cames calentes.
Per altre banda tinc les meves dos superflors, que són la nit i el dia, i no deixo d’aprendre coses noves amb elles, amb la supercorcó paciència i temple per no caure a totes les seves demandes i amb la superprincesa a quadrar-me davant la picardia camuflada en la seva dolçor...es que en saben les bandides!!
Vaja que estic molt viva i ho puc agrair a totes les persones que m’envolten, aquelles que m’agraden...i les que no, però sobretot als tres superherois que viuen amb mi i a ells els hi dedico la meva felicitat, per molts anys!!

2 comentaris:

carmenchu ha dit...

Floreta! en lloc de dir: que bones m'han sortit les mandonguilles!, el que hauries de fer, es preparar-me un platet i convidar-me a dinar; et recordo que ara començo a menjar una mica de tot. Altra cosa, desprès de tants dies sense menjar bones viandes, podrè jo tambè valorar amb puntuació les teves "mandunguilles" I CLAR, NO POT FALTAR EN AQUEST COMENTARI, FELICITAR-TE PEL TU CUMPLE “PER MOLTS ANYS!!!!!!! I JO QUE TINC UNS QUANTS MES, "NO GAIRES MES", que a mida que en vas fen, millor estas, millor t'ho agafes i millor t'ho pases.

Catakrac Invisible ha dit...

doncs si que tens raó! que bé m'ho passo! i bueno ja he agafat la directa...un dia,et convido a mandonguilles!