Riso o Bucay

Fa uns dies que arrossego les ressenyes d'alguns llibres (em vaig proposar, a propòsit de engegar el bloc de fer-ho amb cada un que llegís) L'"Escoltam" i el "pensar bien, sentir-se bien" se'm posen "a tiru" per comentar-los a l'hora.

Ben bé el recull de contes d’en Bucay, extrets de contes tradicionals o moderns de diferents indrets, poden ser interessants com a eina pel psicoanàlisi. Segons la seva postura gestaltica, els contes ens ajuden a coneixet a tu i als demés, personalment m'han agradat els contes, encara que algun no el vaig entendre...serà perquè estic bloquejada en alguna fase de la meva vida??? (és broma), però el fil argumental se'm va fer una mica "repatani" Deu ser veritat que tot argentí fa psicoanàlisi, perquè el “prota” fa teràpia per les coses més mundanes i parla de les teràpies dels amics i el gordo (en Bucay) es mostra com un mestre espiritual amb una fórmula infalible perquè el “prota” entengui que és el que li succeeix en cada moment...molta immediatesa...no em convenç.

En Riso en canvi tira cap a la racionalització, psicòleg cognitivista-conductual emfatitza sobre el fet de que la ment pot canviar. Paràgraf inicial del llibre com a breu introducció: "La mente humana tiene una doble potencialidad. En ella habita el bien y el mal, la locura y la cordura (...) Tal como sostenía Buda ella es la responsable principal de nuestro sufrimiento (...) ¿Qué hacer entonces? Conseguir que la mente se mire a sí misma, sin tapujos ni engaños (...) que se sorprenda de su propia estupidez (...) Para cambiar, la mente debe hacer tres cosas: a) dejar de mentirse a sí misma; b) aprender a perder; y c) aprender a discriminar cuánto se justifica actuar y cuánto no."
El llibre està molt ben estructurat, a més pots fer la lectura al gust. Té annexes amb casos pràctics i sobretot el llenguatge molt amè sens tecnicismes però sense perdre rigor professional i on sociologia i ètica es donen la ma. Pel meu gust molt recomanable.