17 d’agost del 2010

LOS CUATRO ACUERDOS

Els quatre acords de Dr. Miguel Ruiz, tracta amb molta senzillesa la manera d’eliminar totes aquelles creences heretades que ens limiten en la nostra vida adulta per ser lliures. La llibertat entesa com la llibertat individual i espiritual.

Tan sols fer quatre acords amb un mateix, que no vol dir que sigui fàcil portar-los a terme, ens introduiran en aquest estat de llibertat. Ser impecables amb les paraules, el que diem dirigeix el nostre pensament, hem de deixar de castigar-nos, de jutjar-nos... No hem de prendre’ns les coses personalment, ens creiem el centre del mon i creiem que tot va per nosaltres, no!! Cada un viu en el seu mon i la seva realitat i de vegades un comentari fora de lloc ens pot trasbalsar tot el dia, doncs hem de mirar de que les paraules flueixin. No fer suposicions i fer el màxim que puguis son el tercer i quart acord, suposar vol dir avançar aconteixements o prejutjar i això ens fa engegar diàlegs interiors negatius que hem d’evitar i fer el màxim possible és imprescindible en totes les circumstàncies i situacions, hem d’esforçar-nos a fer el màxim, així no tindrem la oportunitat de renyar-nos i castigar-nos.

Durant la lectura d’aquest llibre vaig recordar la lectura d’una entrevista amb un cirurgià que havia participat en un estudi on es demostrava que els nostres pensaments creen el nostre mon. Per això cal entrenar la ment, i crec que aquests 4 acords tenen molt en comú amb el que el cirurgià explicava en l’entrevista.

Entrevista a Mario Alonso Puig (La Vanguardia març 2010)

5 comentaris:

GEMMA ha dit...

Nena, ja sé per què et trobo tant a faltar... perquè ets genial, m'encanta com escrius i com penses!! He llegit tot el que heu fet aquests dies, he vist les fotos, les excursions, quina enveja.. També m'he mirat l'entrevista que ressenyaves en aquesta entrada i m'ha encantat.
Un petó molt fort!!! Passeu-vos-ho molt bé!!!
Tinc ganes de veure't i xerrar...

Catakrac Invisible ha dit...

També et trobo a faltar Gemma! i tot just arribi de Solsona quedem!! M'afalaga que t'agradi com escric jeje!! Un petonarro!!

Amb la vida per davant ha dit...

A mi no sé si m'ha emocionat més el que he llegit, les ganes de tastar aquest llibre o el que heu escrit.... aissss... jajajaja Petonets a totes dues... que per cert jo també i com diria l'Ori.. et trobo molt de falta!!!

Anònim ha dit...

Una entrevista muy interesante, pero que difícil!!! (no tenía que haber dicho esto porque es un pensamiento negativo que me autolimita...)
Me compro el libro y me lo leo!!
Muac

Catakrac Invisible ha dit...

eiii ara si que ja hi som totes!!! quina ilu!
Anjana ja vec que "estas puesta" amb les autoimitacions jeje tens feina!