OLIANA, PERAMOLA, ORGANYÀ...+ Alt Urgell

Amb un temps una mica “xungui” ens decidim a fer la ruta per arribar a Peramola, tinc la sensació de territori comanxe, jeje degut a les històries que explica en Quim. Passem per Oliana que te un embassament molt gran tot i que es veu que no te gaire fondària. A Peramola de seguida hem trobat els Forners i els de Vega i com tenien pensat d’anar a dinar a Organyà, que formava part de la nostra ruta, ens hem apuntat. Hem intercanviat experiències de vacances, deu ni do el viatge a Kenya!! I després de dinar ens hem separat amb una rascada monumental al cotxe amb un marge que en Carlus ni jo hem vist. A Organyà hem visitat el casc antic que té molta gràcia per la quantitat d’arcs i porxos i balconets florejats que s’hi troben. Hem vist l’exposició permanent de les Homilies d’Organyà que ja fa 800 anys que es van trobar i hem marxat una mica moixos per la pluja incessant i per l’amoïnament d’en Carlus. No hem pogut comprar embotit de “cal espunyes”, segons la Sònia molt bo. D’Organyà hem agafat la carretera cap a Sant Llorenç de Morunys i hem gaudit molt de les vistes...la pluja ha impedit que fes un dels meus reportatges fotogràfics (si hi ha alguna foto en aquesta entrada serà perquè la he baixat d’algun lloc del mon de internet). Hem passat per Canelles, Perles, Alinyà, Alzina d’Alinyà, Cambrils i passat Cambrils, abans de trobar el recordatori i agraïment del poble al Tour de França del 2009 per passar per aquesta terra, es troba un mirador que no té desperdici, per ell mateix doncs està col·locat en un turonet que arrenca des de la carretera i per la vista...quina vista! Tornarem contents a casa, si més no ens hem alegrat la vista...i de pas l’estómac.

L’arribada a Solsona ha esta assolellada però no ha trigat a ploure. Si no és pel riu, és per la pluja, tots els dies son passats per aigua. ;)