He aconseguit fer una foto a una libèl·lula!. Aquest animal m’ha fascinat. Passo llargues estones, quan som al riu, observant com apareixen, volen, s’aturen, prenen velocitat...és un espectacle, el que més m’agrada es el seu vol sostingut. De sobte apareix i se’t plantifica davant aletejant a tota velocitat, mentre, a mi m’ho sembla, t’escaneja amb els seus grans ulls blaus, com qualsevol “artilugi” d’en James Bond cercant algun secret. El seu cos és esvelt i elegant i te unes ales que semblen vitralls modernistes sense color. Les libèl-lules (odonats) es van originar fa mes de 300 milions d’anys, comparteixen amb els efèmeres l’honor de ser els primers animals voladors existents amb 100 milions d’anys d’avantatge en relació amb els extingits dinosaures. Catalunya te unes 69 espècies diferents. Degut a que durant molts anys van estar percebuts com animals malignes van rebre noms tant coneguts popularment com espiadimonis, el més generalitzat a Catalunya, estiracabells, tallanassos, cavallet del diable o cavall de serp. A Ses Illes i València es coneix com barratgina. (“Haveu vist” quina recerca dialectal que he fet??? Jeje em fan molta gràcia aquests noms)
He trobat aquest àlbum de fotografies en el que es troben diferents espècies, la que he fotografiat també hi és, tot i que el fotògraf l’ha enganxat amb millors postures. Val la pena.
2 comentaris:
Que bonitas son las libélulas, ¿verdad? ¿No te parece que son muy "femeninas"? Has hecho una descripción muy buena. A mi me encantan sus colores brillantes y el ver sus alas al trasluz.
¡Fantástico estar en plena naturaleza observ´´andola de esta manera! Es una sensación como de conectar con los ancestros, como de estar en comunión con lo más supremo de todo, es una sensación de plenitud. ¡Sí!
Si!!!!!
Publica un comentari a l'entrada