Siddhartha

Quan llegeixo històries com la de Siddarta, un jove que decideix anar a la recerca del seu camí vital, no trobo mai les metàfores, la simbologia...em centro només en el text i es clar moltes vegades em perdo tot allò que acoloreix, que dona sentit o altres sentits a allò que estic llegint.

La lectura d'aquest conte em coincideix en l'inici de la recerca del meu camí, no el camí que em durà a la felicitat sinó el de felicitat que sento de ser conscient de la meva recerca, d'allò tapat o obviat per el personatge fantàstic que he creat per mourem per aquest mon. Un personatge fet a mida per ser allò que esperen de mi i allò que a mi m'agradaria. Precisament la consciència de ser, si més no, l'inici d'aquesta consciència m'ha permès entendre Siddharta com un procés de Transformació desitjat, i sobretot amb la menció a la vida real, la quotidianitat que trobo imprescindible i implicita per poder realitzar aquesta transformació.

Hermann Hesse de debò es va avançar als temps? o els temps no han canviat tant? les crisis de valors, les crisis existencials han degut prevaler en els temps, cada transformació que "pateix" el nostre mon, i parlo des dels dos plans, el general i l'individual, impliquen un canvi en la forma de percebre la nostra realitat i aquest fet ens condueix a moure'ns, però es clar, ens podem deixar portar (encara que estem convençuts que no) o podem ser CONSCIENTS del nostre ser i actuar en conseqüència.

Fa molts anys vaig llegir l'Alquimista d'en Coelho i el recordo també com una història semblant, malgrat no li vaig trobar la gràcia.