Estimat bloc, em sap molt greu però he de deixar de visitar-te i d'alimentar-te. Per mi ets una gran vàlvula d'escapament per endreçar els meus pensaments i per tant una gran distracció.
Actualment les meves prioritats vitals s'han reduït a dues: el meu creixement personal i acabar la carrera de psicologia, i, pensant-ho bé, si no acabo la carrera tampoc no passaria res però la crida interna per créixer, per aconseguir l'auto-realització, no la puc frenar, ja no hi ha volta enrere.
Per equilibrar el meu centre emocional (que el tinc completament descompensat) m'he de dedicar a avorrir-me, a ser sòbria, a no hiperplanificar, a ser discreta, no cridar l'atenció...vaja, tot al contrari del que estic fent ara i la veritat és que no sé ben bé com fer-ho per això he començat amb aquelles coses senzilles que m'agraden, em distreuen i m'alimenten, i tu bloc meu ets la meva primera víctima.
De veritat, et trobaré a faltar. Ens ha dit el Daniel, el sherpa, que podrem reprendre allò que ens alimentava (al personatge) quan ja no es tracti d'això sinó d'una activitat com una altre. M'explico, segons la psicologia transpersonal jo escric al bloc perquè "soc el centre del mon" i fer-ho ho alimenta, quan hagi superat aquesta idea juntament amb el meu jo ideal que ja no te l'explico podré tornar a visitar-te doncs ho faré des d'una nova visió, una visió més autèntica i sincera, sense cap pretensió.
Adéu.
2 comentaris:
Realment una llàstima deixar de llegir-te, però com que sé que més aviat o més tard, t'hauràs trobat a tu mateixa, podré tornar a disfrutar llegint el teu bloc. No és un adéu per sempre, és tan sols per un instant! Un petonet!!!
Sí. I m'alegra veure com t'impliques en el treball interior...
:)
Daniel
Publica un comentari a l'entrada