PREMIÀ DE DALT- MONTSERRAT

Divendres 24 de setembre, dia de la Mercè, amb la panxa ben plena (em vaig berenar 1/2 coca amb 2 tès) a les 20h sortia de la plaça de l'Ajuntament de PDD cap a Montserrat. Feia molts anys que volia fer-ho, i aquest amb tots els astres a favor ho he pogut fer.

La pallissa de caminar que m'he pegat val mol la pena pels següents motius:

• És un repte personal assolible
• A mesura que cremes etapes et vas motivant cap al destí final
• en el moment que penses "qui m'ha enredat a mi a fer aquesta bestiesa?" (això em va passar en el tram Terrassa-Vacarisses) comença a sortir el sol i apareix la muntanya de Montserrat que sembla una estampa jeje que t'atrau i et dona força.
• L'organització és perfecte, no et manca de res, des d'un caldo calent, a un tros de xocolata energètica i uns sprays de reflex miraculosos (he descobert el reflex, que be que va!!, anava tant embetumada que crec que anava dopada de reflex...pels baus que feia!)
• He viscut a la meva pell la força tel·lúrica que té Montserrat. Quan arribes a Monistrol, dius ja està, perquè si he arribat fins aquí ara que em posin el que vulguin per davant que pujo la muntanya encara que sigui a rastres! Però es que els 2 Km que queden tenen una pendent de 800m, és la bomba! amb el sol se m'escalfava el cap que semblava que em cauria rodolant per la muntanya, les escales que els hi diuen, son precipicis i en els empedrats ja no saps ni com posar els peus...però ostres vas pujant, i tant que puges!
• A les 11h del dissabte arribava a Montserrat tal i com ho havia visualitzat, com una campiona!

Si que repetiré, encara que els 2 dies següents camini com robocop!

Consideracions:

El meu entrenament ha estat 1 hora de caminada diària, per asfalt amb pujades i baixades.

Durant 1 mes m'he hidratat els peus

Em vaig tallar les ungles a la mida justa.

El calçat i els mitjons els mateixos que utilitzo per anar a caminar i no me'ls vaig treure per res, només per treure pedretes després de Sant Mateu.

Els pipis força controlats, a Sabadell als Mossos, i al final de Sabadell i l'altre ja a Vacarisses, tinc força facilitat de retenció, però és molt incòmode caminar amb pipí.

El réflex és un bon producte per aliviar i calmar dolor de lumbars...Déu ni do com es carreguen!

Malgrat les burletes, vaig caminar amb 2 bastons i la veritat es que em van anar molt bé, apart d'acompanyar, evites mans inflamades, que es carreguin menys les lumbars i a la muntanya, tant Sant Mateu com Montserrat, són una gran ajuda.