Dos mataparents

Ahir per la nit, la Maria i jo ens preguntàvem perquè serviria l'ou dur i el tomàquet que els hi havien demanat a l'escola. I vet aquí, que aquesta tarda, carregada que anava amb l'Scrabble (els dijous fem partideta amb la Jessi), i amb la dura tasca de pescar a les mares dels nens i nenes que la Maria vol que celebrin l'aniversari amb ella, apareix primer l'Oriol i tot seguit la Maria amb un plateret tot simpàtic i acolorit i dient-nos aquesta nit ja tenim sopar!! i a mi la situació m'ha fet esclatar de riure, perquè es clar, el primer que han fet ha estat desprendre's del inestable plateret de plàstic i demanar el seu berenar, uf uf uf! quina feinada fent de cambreres professionals, vaja equilibris varis amb els bolets que oferien un moviment vibratori i tombaven a la mínima. Els nens preocupats-"us esteu rient de nosaltres"- "No, no, és la situació, mireu quin exèrcit de mares portant bolets amunt i avall" i la culminació ha estat quan hem trobat a l'àvia Maria i ens diu-"on aneu amb aquest parell de Mataparents"?.