Incorporo nova etiqueta al bloc; amable.
A l’enciclopèdia apareixen dues definicions d’aquest adjectiu, 1 Digne d'ésser amat i 2 De natural plaent, afectuós. En principi, em centraré en la segona definició. Tot serà que a més a més es prolongui a la primera.
El motiu d’aquesta incorporació és tant per evitar el mal rotllo, les males maneres (abans mala educació) i el fastigueig que massa sovint trobem en el nostre entorn quan anem a comprar, a un restaurant, al tramitar algun servei, o en els transports públics. Com per fer recompte i publicitat d’aquells llocs on les persones tenen aquest toc plaent i afectuós que diu la definició i que, en definitiva, són dignes de ser amats pel fet de fer-te sentir bé i a gust en la seva presència.
encara que actualment no em moc gaire, d’aquesta manera vull demostrar, primer: hi ha gent que no està amargada i és molt amable, segon: que l’amabilitat no està renyida amb el lloc de feina i tercer: en l’àmbit dels serveis és imprescindible l’amabilitat que escasseja tant.
Per això he trobat molt oportú fer referència a totes aquestes persones concretes, que m’han facilitat en algun moment les coses amb un somriure, sense donar-li importància i fent que tot semblés més senzill.
El meu primer integrant a aquesta llista és el noi que està al Video Club del Sorli (Rotonda Premià de Dalt). L’altre nit molt amablement, tot i que ja havia tancat l’ordinador i feia un fred que pelava a fora i a dintre també, perquè el local és industrial, va tornar a engegar-ho tot perquè jo pogués veure la peli que volia, la targeta m’havia caducat i la màquina de fora se l’havia empassat.
També incorporo a la llista a les cambreres de l’Hàbaluc, especialment la que ens va atendre, una noia que a part de guapa la seva amabilitat ens va acompanyar durant el dinar. Hàbaluc un restaurant molt agradable de Barcelona a Enric Granados que els diumenges fan un menú per 13 € que està molt bé (cuina sana i creativa).
D’aquesta manera pretenc evitar esmentar aquelles situacions desagradables que tots coneixem quan sortim de casa i fixar-me i recordar aquestes curtes estones en aquests llocs on podem trobar persones amables i que val la pena estar amb elles!
9 comentaris:
M'agrada aquest post!!!!!!!!!!!!!!!
L'altre dia al súper una noia se'm va posar a xerrar i la vam petar alegrement una bona estona. No ens coneixíem de res però ens vam separar amb un somriure d'orella a orella!
Moment màgic!!!!
Visca l'amabilitat!!!!!!!
I la primera persona què és amable en una feina nova?
Les recordo a totes!!!!!!!!!!!
magda no deixaras mai de sorpendre'm.
peró encara ets aquella noia romantica i apassionada per les coses i la vida que vaig coneixer un octubre de 1994, amb la seva brusa blanca i americana grisa.
jo sempre estaré aqui, per que la vida no és magica,peró hi ha moments moooooolt magic que sempre ens alimenten.
una abraçada molt forta.
3A sabia que tágradaria i a més que hi faries les teves aportacions.
Leo, quina sorpresa tan agradable trobar-te aquí i quina casualitat perquè tu vas ser aquella primera persona amable en una feina nova de les que parla la 3A. llegir-te aquí és com tenir-te una mica més a prop. Una abraçada
Quina raó que tens Magdta!! Perquè jo sóc de les que s'enrabia quan algú et despatxa amb car de fastiguejat i que s'et treuen les ganes de comprar o dinar!!
m'encanta aquest post!!!!
Tot és mes agradable si la gent és amable!!!!!!!!
;·)!
Si es que, con sólo dar los buenos días es suficiente...Mirad, imaginaos las oficinas de Hacienda. Sala amplia, cola, la gente seria,..., lo típico, no?
Ahora entra un señor y dice:
- "Buenos días"
No le contesta ni Dios..., pero el tío no desiste y dice:
- "Insisto, buenos días"
Ahora sí hace efecto y la gente comienza a darle los buenos dias.
Y lo cojonudo es que esto es verídico. Ese tío es un Crak ;-)
i que em dieu de nosaltres mateixes? com canvia quan demanem alguna cosa amb cara de prunes agres a quan ho fem amb un somriure. I ja no parlem quan el que tenim al davant és un tio...jeje
Publica un comentari a l'entrada