21 de gener del 2010

Dos històries ben diferents


Les dos últimes lectures; como ser buenos de Nick Hornby i Mil sols esplèndids de Khaled Hosseini.
Como ser buenos no és un manual sobre que hem de fer per ser bones persones, sinó una sàtira del sistema familiar actual. La lectura em va sorprendre en mig de la meva turmenta personal. La visió irònica del autor sobre la família en la societat anglesa, que de fet tampoc es diferència tant de la nostra, em va “sentar com una patada a l’estómac” perquè de sobte m’hi vaig veure una mica reflectida. La protagonista, perd l’”oremus” de la seva vida mentre el marit i un curandero es dediquen a recollir nens del carrer. La bona consciència liberal i l’obsessió per ser bones persones arrastren a aquesta família a situacions peculiars i sarcàstiques en les que potser qualsevol dia ens hi trobem nosaltres mateixos. (Nick Hornby és l'autor d'Alta Fidelitat. La peli boníssima)

Mil sols esplèndids, m’ha colpit com ho va fer Caçadors d’estels. He patit com una mona!. Les dos protagonistes Mariam i Laila viuen a Kabul. Sota el seu burka pateixen els 30 anys de guerres que va patir l’Afganistan a més a més de la brutal violència amb que les tracta el marit. De totes maneres, la novel•la És un cant a l’amor, a l’amistat i a l’esperança. És impressionant la sensibilitat que mostra l’autor posant-se en la pell d’aquestes dones, com reflecteix la por i la vida quotidiana que han de compartir recloses. Gràcies al personatge de Tàriq, l’amic d’una d’elles l’autor obre una escletxa d’esperança per les dones d’allà.