Astènia Primaveral? Catakracs Profunds?? Son acumulada? Dies sense pena ni glòria, que no permeten que aixequi els ànims ni amb una grua. Com és possible que les emocions em predisposin tant en l’afrontament del dia a dia?. En aquests dies així m’agradaria poder aixecar de bon matí “resetejada” sense aquest pes que em mortifica.
Recepta: AUTOCONTROL.
...si home!! Ara no en tinc ganes, em sento incapacitada, serà l’astènia??
5 comentaris:
astènia?vdiga-li com volguis. Crec que tambè va una mica acompanyada amb la mortificació del formiguer.
Jo em trobo cada dia amb molt poques ganes de ficar-me ditre d'aquest cau, voldrie que i passes el que hagi de passa i veures com ens treurem tota aquesta fatiga que tenim, els ànims pel terra, lo poc valorades que ens hi setim, pensar que t'estas trencant les "antenes" per que aquest projecte funcioni i vagi endevant i veus que els reis i les reines s'ho pasan pel forro i tu vinga a posar puntals per que s'aguanti, i ells vinga a posar terra a sobre, i això cada dia, cada dia, i clar arriba un moment que no pots, que no aguantes mes, que tu lluites i perquè? uix!! quin mal rollo, paro, estic futuda!!! molt futuda!! no puc mes........
perdona les faltes, he anat escopetejada
"des de lueg"!! t'has quedat a gust eh??
Una abraçada ben forta per superar la tortura jajajajaja. de segur que sense astènia jo ho veuria tot d'un altre color! (però rosa segur que no!!!)
Jo ahir a dures penes me'n vaig anar a treballar (amb una cara de cop de puny... que tela!); i em va tocar una substitució a P3.
Total que entro i es posen tots a plorar en plan marranada.
A les 10:00 ja estava per l'arrastre!
la astenia, el síndrome premenstrual, la líbido por los suelos, otros síndromes..., JODER!Tó pá nosotras, tó pá nosotras. Ais!
Publica un comentari a l'entrada