Demà fa 4 anys que es va morir la meva iaia, i encara que de vegades trobo a faltar la seva presència, la seva veu, el seu aroma i la seva escalfor, la segueixo sentint molt a prop. Què guapa! Quina dona més gran!! quant d'amor desprenia!! Aquesta entrada és per brindar-li un petit tribut a la meva manera, recordant el que va escriure el Pare Lluís per tots els que l'estimàvem en el que va trobar l'esperit de la iaia i que ens va deixar impregnats de la dolçor que sempre ens regalava.
Ella, la Magda, de la vida en feia un conte,
de cada paraula un somriure.
Potser no ho sabeu, però era filla de les fades de l’alegria,
de la tendresa i de la llum.
Tots, petits i grans, gegants, follets i bruixes
ens deixàvem emborratxar de la seva llum màgica,
1 sense adonar-nos-en, ens anava brodant al cor,
la difícil teranyina de la felicitat i de la pau!
Dins de la seva mirada, tots ens fèiem menuts,
petits, brillants i juganers com ella volia.
No li feien falta varetes màgiques
per fer prodigis d’alegria i d’amistat.
Era màgica del tot, perquè estava plena de vida i d’amor
Tot eren portes obertes. Tot eren solucions!
Ara els familiars, amics i coneguts et busquem
1 et diem: Magda, on ets?
1 tu, silenciosa i somrient, com sempre, ens dius:
Pssss, silenci! Sóc dins vostre!
i Ella, encara explica ben fluixet, a cau d’orella,
el seu conte, el nostre conte.
El conte de la Vida i de l’Amor.
(Pare Lluís Vila-Parròquia de la Salut.BCN)
8 comentaris:
Gràcies Mgdta!!!!
Gràcies Magdeta pel teu record a la iaia, ja que cadascú de nosaltres reviurà moments diferents viscuts amb ella,però tots guardarem dins els nostres cors, el seu somriure i la seva dolça mirada com el tresor més preüat!!
Invisible. m'has emocionat molt. Gracies.Has posat amb paraules el qe sentim al pensar amb la mamá. De les quatre fotos que poses no se pas a quina està mes maca.Es la bondad i la dolço que se l'hi veuen per tot arreu.
M'agrada tenir-vos per aquí lópezes, perquè crec que tots tenim algún trocet del caràcter de la iaia en la nostra personalitat que per a mi és un dels meus tresors més preuat!
una abraçada
Nena!!! no es la meva iaia, però m'ha emocionat molt.
Me parece algo ten íntimo..., que no me atrevía a entrar. Me parec e un homenaje precioso y, además, leyendo el poema dedicado a ella, te veo a tí :-)
No se catalán, pero entendí el poema, me gustó muchísimo.
Te felicito Magda (mis hermanos conocieron a Iaia pero yo no) qué pena, ellos me hablan muy bien de "els avis" (no se sí se dice así) Bueno espero no ser impertinente, muchos saludos!
Para nada impertinente Victor!! gracias por el comentario...un placer tenerte por mi blog.
un beso muy fuerte!
Publica un comentari a l'entrada