Els diàlegs entre Valentí Fuster, i José Luis Sampedro durant 3 dies a Cardona, realitzat per petició dels seus seguidors, em cauen a les mans, en un moment precís que, de cop, se'm presta conèixer formes i maneres de donar sentit a la nostra vida, no a la particular sinó a la de la humanitat, des d'un punt de vista més científic.
Valentí Fuster aporta aquesta visió des de la seva professionalitat acord amb la seva personalitat i és interessant observar mentre desfilen les seves opinions personals, com es van entrelligant amb les opinions del humanista Sampedro.
Parlen de la vida de la mort, de la joventut de la vellesa, de la comunicació, de l'educació, de les relacions...el paper que desenvolupem els individus en la societat per transformar el que ens envolta. Ells particularment des de l'educació, la cultura i el saber miren de contribuir a aconseguir un mon millor i de debò que pel que expliquen estan deixant una bona llavor.
La lectura dels diàlegs és amable i molt pròxima, agraeixo a en Joan que m'ha recomanat el llibre la oportunitat d'haver-lo llegit doncs sembla que hagi estat asseguda amb aquestes dues persones participant de la conversa i ha estat sensacional.
2 comentaris:
Te molt bona pinta, i si t´ho ha recomanat el Joan que penso, encara m´agrada més.
Ara si què tens temps de llegir catakrac! aprofita el moment! quina enveja.
Petons.
El temps de llegir (el que vull) ja s'ha acabat...ahir mateix vaig començar la Uni i ara toquen lectures obligades, que també m'estan bé!
Publica un comentari a l'entrada