Vall d'Ora i Busa (Solsonès)

Divendres 13 d’agost. Hem quedat amb tota la família Cortal i els Grau per anar a Vall d’Ora fins un afluent del riu d’Aigua d’Ora que diuen que és molt maco, malgrat és possible que el riu baixi enfangat degut a la pluja del dia anterior. Agafem la carretera de Navés i després cap a Sant Lleïr .Doncs si, baixa marró! L’afluent no, però a falta d’escalforeta, el lloc on volen acampar no hi ha gaire sol, ho deixem estar i anem a la Masia Pujol on hem de dinar. Hi ha una esplanada preciosa on hi cau el sol de ple. Des d’allà es divisa Busa, i vam veure un esquadró de trencalossos planejant d’una forma quasi militar. La Masia Pujol és un bon lloc per passar el dia amb nens si fa sol. Macarrons, amanida i embotit i formatge bo, arròs pastós, plat de xai justet i crema catalana molt bona. Els 16€ del menú no inclou ni postres ni cafès...vaja, que pagues les vistes i l’entorn i val la pena.

Després de fer sobretaula a fora i que les criatures campessin anem cap a Busa, la presó dels francesos. Jo amb xancletes, encara no feia dos dies de la pujada del Puig de Rialb i encara no estava recuperada de ferides i nafres, les xancles em deixen els peus completament a l’aire i sense cap opressió, més mal ja no me’n podia fer. Vaig fer-ho sense complicacions pel que no té dificultat. Pujant cap a la presó trobes un mirador que et treu el singlot de l’ensurt, primer per l’alçada i després per tot el que es veu...quina passada, la llosa del cavall, la Vall i el santuari de Lord, Sant Llorenç de Morunys, Guixers, el Pedraforca el Cadí....una xulada! Després visita a la presó. La presó no es cap edifici sinó que és un tros dels cingles de Busa el qual queda com una illa per la qual s’hi accedeix per un pont que a l’època de la guerra amb els francesos aixecaven el pont un cop els abandonaven allà, els francesos no tenien més sortida que tirar-se i morien caient pels precipicis. Però què bèeeeeeesties!