LES VEUS DEL PAMANO

No recordo ben bé quan va ser, però aquest any a TV3 van fer la sèrie d’aquest llibre. Em va agradar però em van quedar molts detalls penjats i em van entrar ganes de llegir la novel·la doncs segur destaparia tots els secrets que em van quedar per descobrir.
Les meves expectatives han estat cobertes amb escreix, com he gaudit i he patit. És una gran història on es cavalca l’actualitat amb el passat cru de la postguerra en la zona del pre-pirineu on es movien els maquis i engranant passat i present tot va quedant lligat. La curta vida d’un mestre covard en el poble de Torena desfila els sentiments i les emocions més humanes d’un anti-heroi en contraposició dels sentiments i les emocions dels feixistes més salvatges. Les artimanyes i venjances de la dona més poderosa del poble t’introdueix a un mon d’homes i dones benestants i poderosos però amb una gran misèria d’esperit “a Dios rogando y con el mazo dando”. Infeliços tots.
La memòria històrica pren cos en mans d’una mestra de l’actualitat que fa un recull de fotografies per una exposició i per casualitat troba uns quaderns escrits per un mestra a la seva filla i a partir d’aquí pretén que es conegui la història de veritat no la que s’ha fet creure per la dona més poderosa del poble.
El que de debò m’ha impressionat, però, ha estat l’aproximació tant interessant a la por que sent el mestre, et trobes a la seva pell i vertaderament ho passes malament, quanta gent es deuria trobar en un bàndol o un altre per casualitat, quan de debò no hi volien tenir res a veure si tanmateix l’únic que tenien era por...qui no la tindria?