1ª setmana a Solsona

El diumenge 1 d’agost, com a bons “domingueros” i per primer cop en la meva vida de parella, en pla de vacances familiars d’agost ens vam plantar en Carlus, la Maria, la Magdeta, la Tatu i jo a Solsona; ciutat emmurallada, tot i que acollidora per qualsevol porta que entris (en total 5). Un cop instal·lats, a la plaça St. Pere, en un piset molt arregladet i còmodo que ens ha llogat en Marc, vam anar a dinar a un dels baretos que hi ha pujant de la plaça Episcopal a la plaça Major …de batalla…sense comentaris. Més tard cap al pont del Clop, la Ribera Salada, riu, aigua freda clara, impressió i purificació...unes cartes (“el capitalista”, joc que ens va ensenyar la Magdeta, d’estratègia, molt distret) en Carlus com sempre li va enganxar el truqui i ens va pegar panadera!!

Quan ens vam quedar la Maria, la Tatu i jo sola vam fer una amanideta al Ral i vam prendre la fresqueta , iujuuuu comencem les vacances a Solsona..
El dilluns es va despertar molt ennuvolat i fresquet, ens vam dedicar a fer el kit de supervivència per passar la setmana. Visita a l’oficina de turisme
–Bon dia! Us esteu aquí? A on? A la Plaça Sant Pere no hi ha re per llogar a l’estiu...
-un amic ens ha llogat un apartament On estan els supers grans?
-I perquè els voleu? S’ha de comprar en els petits comerços! Amb contundència
- ja però...
-.els petits comerços hi trobareu de tot,
- ja però on son?
i per fi ens ho diu!
- Senyora que ja farem gasto però volem comprar varies coses de “menaje del hogar”! (ni ens ho va deixar dir!)
Ens vam apoderar de plànols i recomanacions per visitar i tot el referent al Camí dels bons homes i de les bones dones (Camí dels Càtars que fugien de la Inquisició francesa). La Tatu tenia moltes ganes de fer-lo, de Solsona hi ha una sortida.

Visita al Súper i ohh! Decepció. No vam trobar les quatre coses que necessitàvem. Ho vam comprar dimarts en una botiga de coses per la llar. A la tarda cap el pont de l’Afrau (aqüeducte).

Aquesta excursió surt de Solsona i de fet és l’inici del camí dels bons homes. Malgrat vam començar amb mal peu (mai millor dit); la Maria i jo vam enfonsar els peus en un forat de ciment mentre un paleta cridava com boig per alertar-nos del que anava a passar, vam ficar els peus allà on no havíem i vam sortir cimentades, unes “rises” amb els paletes després l’ensurt, i cap el pont. Un sender preciós, amb molta vegetació i aigua i l’aqüeducte s’alça camuflat entre el verd. La Maria va fer la caminada sense cap problema. Al tornar vam tallar just a que no ens enganxés un xàfec apoteòsic. Sopar i scrabble, la Tatu em va pegar una pallissa espectacular ; només va ser l’escalfament(estaré perdent facultats??? Jeje).

Dimarts vam aprofitar i vam comprar tot allò que ens calia per casa, com ganivets afilats, tasses, cossi per la roba, setrilleres, gerres, draps de cuina i fusta, quatre xorrades que ens van fer sentir més còmodes, sembla mentida el que canvia tallar el pa amb un ganivet que talla o amb un que no.

A la tarda el temps encara no acompanyava per anar al riu i després d’una migdiada important vam anar a Riner, segures que hi trobaríem festa Major, havíem mal-interpretat un calendari de festes i festeigs i no vam trobar ni plaça Major, ni llumetes ni banderoles, ni fira, ni casi, re, tan sols el Santuari de Riner que és una cucada i la carretereta que t’hi porta també té molt encant. Amb la decepció de no haver pogut menjar un polo en la plaça del poble vam marxar cap a Cardona, ciutat salada, primera parada merceria, compra d’imperdibles, se’m acabava de trencar el bolso, segona parada TKS esports sabatilles de riu i cantimplora i tercera parada a la plaça amb vistes a les mines a fer una cerveseta i la Maria un gelat, es clar!!

Dimecres brillava un sol espectacular...cap el toll dels Milionaris, estavem soles, de bon matí , aquí la gent no es matinera i a mes com la temperatura acompanya s’aixeca tard. Al Toll s’està molt bé, prou lloc perquè hi plantin la tovallola o el “tenderete” (cadiretes, taules, nevera...) varies famílies ,suficient fondària en el riu per capbussar-t’hi tota i un espai de jacuzzi natural envejable.

A la tarda ben equipades per anar a veure la torre de Vallferosa, agafem la carretera cap a Torà i a un desviament per agafar l’L-3005 anem a petar a una carretera magnífica, una mica per intuïció, perquè aquí tot s’ha de dir , les senyalitzacions són una mica confoses o escasses (crec que la gent ho volen tenir tot una mica a resguard i que bé que ho trobo!). Per aquesta carretera antiga cal entrar a la Segarra fins trobar un trencant que va a Vallferosa, entres en pista i trobes un tancat on hi ha un plànol de les rutes que es poden fer. Fins a la Torre hi ha 1 Km tot de baixada per pista i te’l fas dubtant de com d’alta serà la torre doncs no t’imagines per on apareixerà, no s’intueix per enlloc. De sobte, desprès d’un revolt la trobes allí enfonsada i et quedes xocada, que fort!! IMPRESSIONANT!! La Torre s’erigeix en un forat entre muntanyes, recta, valenta, forta, com símbol de la resistència catalana. (m’emociono però és que no es pot explicar la força que desprèn aquesta Torre, wauuuu segur que hi torno). L’entorn; poble abandonat en runes, et permet imaginar històries en aquell indret perdut de la Segarra. En 15 min ens vam plantar a Torà; racons preciosos i un safareig antic espectacular.

De tornada parem a Ardèvol. Una altre torre que gràcies a uns avis (tipus caçadors de bolets) que van cridar- Nena, Nenaaaa! Porta la clau que aquestes senyores volen veure la torre! (mentida, ells es van entossudir perquè la veiéssim però a nosaltres ens sabia greu perquè era tard). Total, molt xula però no es pot comparar amb la de Vallferosa.
-Passem pel Miracle?
-I tant, vinga, va!
-Quina posta de sol més maca!!!

El Miracle el vam veure casi a les fosques (haurem de tornar) i vam visitar a la Pilar Montfort, amiga de la mamà que s’està tot l’agost en una cel·la amb la família i que ens va convidar després de presentar-nos a veure-la...- Mira que ben muntat ho tenen això!! D’allà vam sortir amb la curiositat de perquè el marit de la Pilar estava sopant amb “xubasquero”...que estrany no??
Ah la Festa Major era al Santuari del Miracle (terme de Riner) no a Riner!!

Dijous remuntem riu amunt, preparem un picnic i dinem allà. Des del toll dels Milionaris fins la urbanització Els Roures, dificultat 0 amb nens. Tarda al Ral, amb cerveseta i vistes a les muntanyes rosades...una altre posta de sol magnífica. La Tatu ja te clar que no farà el camí, la falta d’allotjament a la primera etapa més la falta de popularitat de la ruta l’ha fet tirar una mica enrere, tot i que si ho pot arreglar durant l’estiu igual torna a venir per fer-ho.
Divendres voltem pel mercadillo, comprem patates torres i anem a dinar a la Mare de la Font, qualitat- preu molt bona. Havent dinat fort, cap al Riu i tarda d’aigua i lectura, La Maria fa amics i no tenim nena durant tota la tarda, a les 20.30h recollim i cap a Solsona. La segona pallissa que hem va pagar la Tatu la última nit a l’scrabble serà memorable, me’n feia de 50 punts per totes bandes...ui quin mal!

Al cap de setmana tenim relleu, ve en Carlus per quedar-se i en Jordi i en Joan a passar el cap de setmana. Tranquils, riu, piscina i peloton de gent amunt i peloton de gent avall. Acabo el “novelorro” que ha condimentat aquests dies “Les veus del Pamano” de Jaume Cabré.

Curiositats: A Solsona segueix existint la figura del pregoner, que porta dues campanes grosses per cridar l’atenció. Normalment porta males notícies; morts i enterraments.
A Solsona hi ha dos campanars que ho toquen tot durant les 24 hores, el de la Seu i el de l’Ajuntament, els quarts toquen junts alternant-se i les hores primer un i al minut l’altre, em falta desxifrar quin és el campanar que toca primer.