No diré que el Petit Príncep el recordés amb cap sentit, doncs la veritat és que quan el vaig llegir a l’escola, segurament curs 81-82 el vaig trobar absurd, no vaig arribar a entendre les metàfores, malgrat els esforços que van fer els professors, mitjançant xerrades i diapos, perquè ens arribés el missatge del Petit Príncep, a aquella edat deuria pensar- “de que m’estan parlant??”-, Aquesta vegada ha estat diferent, realment en aquesta petita història sobre l’amistat i sobre la humanitat hi podem trobar les conductes més comuns i irracionals de la nostra societat, amb personatges particulars, però també el sentit profund de l’amistat i per tant de l’amor. La Guineu li ensenya:
« Allò essencial és invisible per als ulls».
«Ets responsable per sempre d'allò que has domesticat».
«És el temps que has perdut per a la teva rosa, que fa la teva rosa tan important».
Buscant l’amistat el Petit Príncep s’adona que en el seu petit asteroide ja en te una d’amiga, la seva rosa, que malgrat no ser única és especial per el temps que ha estat amb ella. Una bona lliçó en el meu humil camí iniciat cap al saber estimar.
Es poden trobar aquestes i d’altres lliçons en el programa de l’Ofici de Viure
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada