Silvia Soler escriptora de 39+1 i 39+1+1 em sorprèn amb aquesta història de dos dones totalment oposades però grans amigues que no deixen d'estar en contacte per carta durant tota la vida. Una dedicada al seu marit i fills, l'altre a viatjar sense lligams i practicant l'arqueologia. La opressió política i religiosa dels anys 40 són els culpables d'un títol tan cursi pel que em va fer passar per alt el llibre. Sort de
De lectura fàcil, amb referències històriques i empordaneses, i amb una picada d'ulls a Caterina Albert (Víctor català) i Mercè Rodoreda, dramàtiques però apassionants.
6 comentaris:
Estàs llegint com una motooooooooo!!!
(nooooo!!! ja escric com una adolescent: aaaaaaaaaaaaaargh!!!)
jejeje! Coses que té estar a l'atuuuuuuuuuuuuuuurrrrrrrrr!
xurri, m'hauras de passar aquets llibre!! em crida l'atenció. Ara tens temps a tot!! a l'atur?? si fas moltes mes coses!
Carmenchu, no faig més coses, al contrari en faig moltes menys però les que faig les assaboreixo més. El llibre me l'han deixat però davant del Dit hi ha una biblio fabulosa, segur que el tenen.
Perquè?? perqué si!! perquè ets gran... vull donar-te petons de dilluns, de dimarts, de dimecres, de dijous, de divendres, de dissabte i un petonarro de diumenge!!!
gràcies per fer-me somriure i per tans petons!!!
Publica un comentari a l'entrada