Aiguadora i Riu de la Frau

Diuen que al Riu d’Aiguadora va a banyar-se menys gent que a la Ribera Salada, així que ahir, per evitar aglomeracions, ens vam escapar a la Valldora. La veritat és que el lloc es mereix una visita, la cascada afavoreix que tinguis la sensació d’estar ves a saber on, i les roques o els raconets per plantar la tovallola estan molt bé, però fora pronòstics vam trobar molta gent i després de dinar uns van marxar cap al toll dels milionaris i els més aventurers o menys mandrosos, jeje, cap al Riu de la Frau, uns Km més amunt.

En Xavi, ens va proporcionar a l’Oriol i a mi un neopré, la quantitat de vegetació que s’hi troba casi no permet que entri el sol i l’aigua es nota encara més freda que les altres. En Xavi, la Júlia i la Carla, l´Oriol i jo ens disposàvem a passar la tarda al riu i no calia agafar una pulmonia. Va ser una remuntada molt fàcil i maca, molt agradable. Així com l’Aiguadora és un riu que de seguida s’enterboleix, el riu de la Frau és un riuet feréstec que sempre baixa clar i transparent.

Vam arribar fins un sifó (lloc tancat per on no es veu per on arriba l’aigua), aquest era el punt on en Xavi sempre s’havia quedat. Era d’hora i anàvem bé, pugem més? I tant!! I com més pujàvem més bonic era tot. Les caigudes d’aigua, els tolls, el dibuix i les calcificacions de la pedra, tot plegat, ens portava a tirar cap amunt com si busquéssim un tresor i estiguéssim a punt de trobar-lo per la bellesa que ens anava envoltant. Però, es clar, va arribar un moment que es feia tard i vam haver de tornar cap a baix. Oooooh! Crec que aquesta serà la última remuntada aquest estiu.

Fauna: Vam trobar tritons i gripaus. El fet de trobar tritons indica, segons en Xavi, que aquest riu no està molt transitat per la gent. Els tritons es troben en aigües fredes i tranquil•les.