British cronical

Pre-london

Emocionada per les notes de ma filla gran li regalo tres dies a London amb Musical Inclòs i convidem a la iaita sabíem que li encantaria coneixer la Isabel (la filleta de la Chris i en Mark), a més…les 3 Magdes a London seria la BOMBA!!.

Un cop amb els bitllets, les entrades i l’hotel reservat comença a passar de tot: Se’m casca l’ordinador…no connection with Eve, el meu contacte a Londres. A la Magdeta la truquen per oferir-li un xollo de feina que afortunadament accepta i allà està treballant alegrement encara que, es clar, el membre clau de l’expedició decideix quedar-se a terra. Per acabar-ho d’adobar el dia que vaig a comprar un nou ordenador em ROBEN el bitlleter…ostres els carteristes van que volen!!. Fes DNI nou, cancel·la targetes, i fes-ne de noves…quin pal més gran i quin trasbals!

I així, les dos Magdes grans sense la “petita” vam anar a Londres.

L’aeroport de Girona, la veritat es que em va sorprendre. Un bon accés, pàrquing força econòmic i tot ben organitzat. Després de passar el control vam accedir a la porta 5 on la gent fa cua per agafar seient ja que Ryan Air no dona seients, vam seure sobre l’ala però no vam compartir seient amb ningú, així que vam anar còmodes.

El vol no es va fer llarg però la tripulació molt pesada!!! Ara passant revistes de la companyia, ara begudes i calderos de cafè i xocolata, ara sandwichs i pizzes, ara cigarrillos mentolats perquè els fumadors poguessin relaxar-se, ara loteria (rasca-rasca), ara perfums i colònies i torna amb les begudes i els calderos, finalment recullen la brossa…però que pesats! I quan aterrem tatarí tarí (trompetilla del 7º de cavalleria, en Xavi ja m’havia avisat) encara riem.

New Meldon

Amb les grans indicacions de la Teresa i en Bob vam arribar molt bé a l’estació de New Meldon, un neighborhood molt maco prop de Wimbledon. A l’estació ens va recollir en Mark i ens va portar cap a casa seva. Ens vam adonar quede les finestres de moltes cases penjaven unes banderes que no reconeixíem, també en Taxis i cotxes particulars i en Mark ens va dir que era la bandera del mundial de l’equip anglès…quins suporters!! A la porta ens esperaven la Chris i la Isabel què maques!!! I vam fer un telín, vam canviar caques i vaig conèixer les pitons, 11 en total d’en Mark, quin laboratori que té muntat!! La Chris ens va explicar lo cares que son les guarderies 60£ al dia! No m’estranya que allà tirin d’aupair, quina barbaritat! I aquí ens queixem.

London

Vam arribar a l’estació de Waterloo cap a les 19h de la tarda i ja vam comprar la travelcard diària, doncs la de 3 dies ja no existeix i cap a Holland Park en metro. La polèmica actual que tenim aquí amb les parades de tren i les distancies entre el tren i l’andana, allà el solucionen amb un Main the Gap ja que ho tenen pitjor.

El B&B estava allà mateix. Casa victoriana tronada. Ens atén una noia rosa tenyida amb arrels negres importants, molt bastota però que de seguida ens vam entendre malgrat que la reserva estava mal arreglada (l’havia hagut de canviar perquè no venia la Magdeta), finalment habitació triple amb bany compartit i en un segon pis amb unes escales emmoquetades que cada vegada que pujaves un esgraó s’enfonsava el peu i semblava que pugéssim l’Everest. El assecador que deien que entrava en l’habitació no el vam trobar en lloc.

Un cop situades vam agafar el bus 94 i cap a Oxford Circus i d’allà cap al Soho a sopar una Pizza amb música en viu, el pianista ho donava tot, i la mamà va treure el seu arsenal de pastilles, crec que no portava angiolax, i entre” pecho y espalda” i fent allò que mou el cap perquè li passin millor se les va atissar. Després vam arribar a Picadilly i cap al retiro!

Al dia següent vam prendre un esmorzar continental molt complert i en lloc de trobar a la lady, hi havia el marit, la mamà ja havia suposat que eren

russos per les fotos de militars que hi havia en una saleta que semblava la sala del te dels esperits ancestrals d’aquella parella.

Ell ni ens va mirar a la cara quan li preguntàvem 2 cosetes, ni tampoc va deixar d’escurar-se amb el “palillo” ni de contar una pila de bitllets que tenia davant seu. Ens va indicar com arribar a Portobello que ens va encantar!, més tard vam anar al Hyde PArk i vam donar més voltes que el Golden Eye, però que xulo i que agradable és.

Vam agafar metro fins Oxford Circus i per Regent St. on vam fer compres, a Picadilly vam tombar per trobar una botiga molt especial Fortnum & Mason , hi ha moltes pijadetes i delicatessen i els dependents van en Jaqué, prendre un té allà costava 5.50£...ja podia ser bo! Al sortir vam anar a Petar a Pall Mall St. per on vam dinar força bé a l’estil anglès i vam arribar a Trafalgar Square on vam agafar un bus fins a Westminster, el Big Ben per mi és visita obligada i ma mare em va portar a l’església de Santa Margarite que és una preciositat. D’allà vam agafar el metro i cap a la Tower, no ho vam visitar per dintre però és impressionant de la manera que es conserva aquest castell en mig de la Ciutat.

De tornada a l’hotel ja ens esperava la lady, amb la mateixa melena rossa sense pentinar, ens va aconseguir una habitació amb bany a dintre, com es va enrotllar! I li va deixar un assecador a ma mare. Ens vam dutxar i vam reposar una mica, sort, perquè no sabíem el que ens esperava...

El 94 ens va deixar tirades abans d’Oxford Circus, anavem a Coven Garden, havíem quedat amb l’Eve per anar a veure Priscilla, i no hi va haver altre opció que anar caminant. Espectacular la gent que hi havia al carrer i les cascades humanes que baixaven al metro. Esbufegant vam arribar a Coven Garden i vam córrer cap al teatre, a London si arribes tard no et deixen entrar.

Priscilla va ser genial, bona música, un muntatge fantàstic i molts bons actors. Després vam sopar al Sophra, un restaurant que es menja molt be de preu per la zona dels teatres. Per tornar a l’hotel vam agafar un taxi, els peus i genolls de ma mare i el meu maluc no haguessin resistit més. Vam dormir planes.

Al dia següent, vam enterar-nos que els del B&B el portaven serbis, la rossa tenyida amb arrels negres es va acomiadar de nosaltres en pijama, bé el pantaló era de pijama, la samarreta era la mateixa amb la que ens va rebre el primer dia, i vist que el transport públic anava com el cul un altra vegada, vam anar a Victoria station per veure com anavem fins a Gatwick, L’Eve ens havia recomenat el Bus però la dona de la Guixeta, per cert que cutres les instal·lacions de la Coach Station, ens va dir que podíem trobar tràfic i que millor agafar el tren. Un cop amb els bitllets del Gatwick express vam anar a dinar al Pub Duc de York a Victoria, vam compartir un fish&ships amb unes half-pints i vam veure marcar el primer gol del Messi, el pub es va anar omplint de gent per veure el futbol.

A l’aeroport de Gatwick, al control, una dona rabassuda, rossa tenyida sense arrels, i amb els llavis pintats rojo pasión, va regirar tota la bossa de ma mare, i li va passar el detector de drogues...no ens ho podíem creure! Serà que te cara de traficant???

Tat tarí tarí tariiiiiiiiiiiiiiií Senyors passatgers hem aterrat a Girona!!