Aquest any l'1 de maig no vaig anar a la Cisa tal com marquen els cànons de qualsevol premianenc, sinó que saltant-me la tradició i aprofitant que la Carmenchu anava d'excursió cap el Berguedà la Maria i jo ens hi vam apuntar.
La primera parada va ser a Puig-Reig al Forn Julio, la Carmenchu va comprar un pa PA, si, pa de debó per fer els entrepans del esmorzar i 2 coques de forner que feia anys que no tastava, tandebó sàpigues descriure el gust i la textura i els colors d'aquella coca que ahir encar en menjava perquè segur a més d'un se li faria la boca aigua.
Casualment vam trobar a l'Eduard el marit de l'Empar, la mestressa del Restaurant La Nau del Guixeró (antiga colònia tèxtil) que tan me'n havia parlat la Carmenchu (fins i tot va sortir durant una setmana en el programa cuines de TV3). Vam anar a visitar-los i vam fer un café alegrement...feia temps que no es veien i estaven tots molt contents.
Tot seguit vam empendre la carretera cap a Bagà i d'allà ens vam dirigir cap una casa de colònies que han reformat uns frares per deixar el cotxe i fer el camí cap el Bullidor, això si primer vam esmorzar fort no fos cas perdéssim la força!
El camí cap el Bullidor és molt senzill, s'hi arriba molt bé i val la pena veure com cau el riu Pendís, realment sembla un bullidor gegant.
La primera parada va ser a Puig-Reig al Forn Julio, la Carmenchu va comprar un pa PA, si, pa de debó per fer els entrepans del esmorzar i 2 coques de forner que feia anys que no tastava, tandebó sàpigues descriure el gust i la textura i els colors d'aquella coca que ahir encar en menjava perquè segur a més d'un se li faria la boca aigua.
Casualment vam trobar a l'Eduard el marit de l'Empar, la mestressa del Restaurant La Nau del Guixeró (antiga colònia tèxtil) que tan me'n havia parlat la Carmenchu (fins i tot va sortir durant una setmana en el programa cuines de TV3). Vam anar a visitar-los i vam fer un café alegrement...feia temps que no es veien i estaven tots molt contents.
Tot seguit vam empendre la carretera cap a Bagà i d'allà ens vam dirigir cap una casa de colònies que han reformat uns frares per deixar el cotxe i fer el camí cap el Bullidor, això si primer vam esmorzar fort no fos cas perdéssim la força!
El camí cap el Bullidor és molt senzill, s'hi arriba molt bé i val la pena veure com cau el riu Pendís, realment sembla un bullidor gegant.
Després vam tornar enrera i vam empendre el camí cap els Empedrats...força desnivell, molta roca lliscosa, vam creuar les caigudes d'aigua, camins amb diferents dificultats, olor intensa de boix...una maravella, quina pena que la Maria es va cansar (deu ni do el que va arribar a tirar!) perquè no vam arribar a veure les vistes de dalt ni el refugi.
Caiguda amb 8m d'alçada
Un plaer compartir aquesta excursió amb la Carmenchu i en Garcia.
Enllaç d'interès per fer aquesta excursió aquí
4 comentaris:
no es el RIU LLOBREGAT, es el riu PENDÍS. Peró per la resta molt be la descripció i les imatges
Que dia más chulo, no? Um! a las Anjanas nos encantan estos lares
:-)
Perdó Carmenchu, rectifico!!!
Ostres Magda, aquesta zona em porta molts records, vaig anar-hi de camps de treball fa uns quants anyets. Vam estar a un refugi al Coll del Pendis!!!!!!
Publica un comentari a l'entrada