Radio VPP.Aquí Formigueta Catakrac retransmeten des de l’exili. El formiguer segueix en peu, tot i que la formiga reina va plegar pels vols de maig i la seva successora de vegades se les veu magres per aguantar la pressió i les “peregrullades” dels tres mascles, el formiguer i les formiguetes resisteixen. Les ordres incongruents i contradictòries barrejades amb la desídia i la incredulitat provoquen la pèrdua de paciència i l’explosió d’enfrontaments delirants però a la vegada còmics.
Enyorant el formiguer que em divertia, he recordat les tres seus centrals del formiguer. La primera seu era la casa particular d’un dels mascles, diuen les formiguetes més antigues que als matins més d’un cop havien vist al mascle amb pijama i traient-se les lleganyes. La segona seu, situada en un antic camp de bledes pixades pels gats que rondaven els barracons (per les formigues més fines:mòduls). Els barracons van albergar-nos durant un any mentre esperàvem que s’acabés la seu “d’alt standing”. Als barracons sovint érem visitats per gossos que venien a fer les seves necessitats i policies dels que ens en despreníem amb facilitat per l’experiència acumulada
La seu “alt standing” ens va portar, noves formigues superqualificades amb sous superesplèndids. Fins i tot va haver guerra de classes...però després d’una gran neteja degut a la crisi, degut al desengany, i mal aconsellats per uns assessors van quedar les formiguetes que pel seu treball els interessava als mascles, dins d’un formiguer laberíntic impossible de redreçar, o no??
I Enyorada de les meves companyes em pregunto si la distància fa l’oblit. No, no és oblit, elles treballen absortes en les seves tasques i oblidant el món de fora perquè el formiguer no els deixa veure la llum.
Salutacions des de fora estimades!
Enyorant el formiguer que em divertia, he recordat les tres seus centrals del formiguer. La primera seu era la casa particular d’un dels mascles, diuen les formiguetes més antigues que als matins més d’un cop havien vist al mascle amb pijama i traient-se les lleganyes. La segona seu, situada en un antic camp de bledes pixades pels gats que rondaven els barracons (per les formigues més fines:mòduls). Els barracons van albergar-nos durant un any mentre esperàvem que s’acabés la seu “d’alt standing”. Als barracons sovint érem visitats per gossos que venien a fer les seves necessitats i policies dels que ens en despreníem amb facilitat per l’experiència acumulada
La seu “alt standing” ens va portar, noves formigues superqualificades amb sous superesplèndids. Fins i tot va haver guerra de classes...però després d’una gran neteja degut a la crisi, degut al desengany, i mal aconsellats per uns assessors van quedar les formiguetes que pel seu treball els interessava als mascles, dins d’un formiguer laberíntic impossible de redreçar, o no??
I Enyorada de les meves companyes em pregunto si la distància fa l’oblit. No, no és oblit, elles treballen absortes en les seves tasques i oblidant el món de fora perquè el formiguer no els deixa veure la llum.
Salutacions des de fora estimades!
1 comentari:
Pots tenir per segur que les formiguetes que queden no t'he obliden, encara que no vexin la llum.
Tu saps que es així.
Publica un comentari a l'entrada