Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Catalana de cap a peus, esposa, mare, amiga, treballadora, estudiant i sobretot enamorada de la vida.Impossible descriure'm perquè cada dia em percebo diferent, en transformació contínua i cada catakrac és experiència.
3 comentaris:
M'encanta! Potser m'agrada més la versió curteta però és igual:
m'encanta que es trenqui el tòpic que els nanos adolescents són uns salvatges i...
m'encanta tota aquesta delicadesa i lluminositat en pocs segons que fan que somriguis!!!!!!!
Me gusta mucho esta versión tan positiva de la vida, de la enfermedad, de las relaciones entre profes y alumnos y del poder de movilización y cooperación entre los jóvenes ;-)
Penso que aquestes mirades tant diferents de la realitat que ens envolta, són les que ens ajuden a viure amb optimisme i a observar el nostre entorn des d'una lent més clara. M'encanta!
Publica un comentari a l'entrada