13 d’agost del 2009

Rom cremat, màgia pirata!


Què tindrà el rom cremat que amansa a les feres?? fàcil, el foc calma a les criatures (i als ganàpies també). Els divendres a la nit, després d'una bona sardinada al xiringuito de la platja fem un Rom cremat i grans i petits voltem la cassola mentre en Carlus remena i crema el rom i les revolucions van baixant poc a poc, mentre els ullets es fixen en la flama blava d'alcohol que desprèn el rom i la màgia els posseeix, els deixa plans...quina pau!!!

El Rom cremat, en Carlus el fa de la següent manera: En una cassola de fang i posa un grapat de cafè en gra, la pell de dos llimones, una branca i mitja de canyella, la mida d'una tassa de cafè de sucre i un litre i mig de rom (a les bodegues en venen de granel que està bo). Un cop tot a la cassola, agafa rom amb el cullerot (cal que tingui el mànec de fusta per no cremar-se) i li pren foc. Quan ha pres ho va tirant a la cassola perquè agafi tot, i apa a remenar fins que redueixi, ell es tira uns 20 minuts. Què bo li surt!

Els pirates es posaven les botes de rom, no m’estranya. La dolçor del rom escau molt bé amb la mar salada, com diuen ara és un bon maridatge.

7 comentaris:

3A ha dit...

Alça! com us cuideu!!!!

carmenchu ha dit...

nena!!!!!!!!!!!! això no m'ho has explicat!!!!!!!!!!! vosaltres si que sabeu!!

GEMMA ha dit...

Realment el foc amanseix fins i tot les nostres nenes,... mira-les quina cara! Sembla que no hain trencat mai un plat! Les haurien d'haver vist i sentit una estoneta abans...
M'encanta l'estiu perquè ens dona aquests moments tan bons!!!!

GEMMA ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Catakrac Invisible ha dit...

Doncs si, l'estiu es per cuidar-se, muntar-s'ho bé i sobretot gaudir dels bons moments que ens ofereix la platja, el sol, la lluna, la família i els amics, un bon rom només acompanya i calma les criatures!
abraçades!

Anònim ha dit...

Pero que bien que os lo montáis!!
Recuerdo una cena en la playa de Llavaneras, con rueda de energía y todo...Que gozada!!
Muac, Muac :-)

Catakrac Invisible ha dit...

yo tambien recuerdo esa cena y la rueda, fué genial!!