A
la Maria li ha caigut la seva primera "denteta", ho escric amb diminutiu perquè de tan petita que era, se l'ha empassat. Els pronòstics ja ho advertien, entre que ni se la tocava i lo despistada que és ha trigat casi bé un mes a que li caigués i empassar-se-la a la vegada. Mentre menjava un entrepà de nocilla de sobte es va adonar-"mama, veus la meva dent??"- "noooooo"-"doncs me l'he tragat!!"-"jajaja, li hauràs d'escriure al Ratoncito Pérez una nota, perquè la vindrà a buscar i no la trobarà" (quan jo era petita, a casa, venien els Angelets, però ara en Pérez és el rei de les dentetes).
Quant els nens s'aproximen a fer els 6 anys, els hi comencen a caure les dents...ostres no ho recordava!! Malgrat que la Magda ja en te 18 i ja he passat per totes aquestes etapes, hi ha moltes coses que no recordo...quina ràbia!! i durant aquest curs quant començava a veure companys de la Maria amb forats a la boca, vaig preguntar, no és massa d'hora?? doncs no! i es que de fet a aquesta edat el que si que recordo és que comencen a fer-se grans a marxes forçades!!...quina llàstima.
A 
2 comentaris:
Pues en mi casa desde pequeñitos, vamos de toda la vida, vino el ratoncito Pérez. Lo de los angelitos no lo había oído nunca.
La verdad es que están super graciosos cuando les faltan los paletos, esto será ya para la primavera quizás?
Un petó per la maria, que se está fen gran i un altre per la Magdeta, que sembla que ha segut gran sempre.
I un altre per tú Reina Mora, que eres la más grande!!!
tan divina i sense pales no me la imagino! jajaja
Publica un comentari a l'entrada