Torre de Babel (3er capítol)

M'afanyo a escriure perquè potser en breu el formiguer ja no existirà. La confusió s'ha establert en el formiguer...sembla com la Torre de Babel, la confusió l'està arrasant.

"Tota la terra tenia una mateixa llengua i utilitzava les mateixes paraules. Els homes en la seva emigració capa a Orient van trobar una planura en la Regió de Senaar i allí es van establir. Es van dir els uns als altres: "fem totxos i els courem al foc". Es van servir de totxos en lloc de pedres i de betum en lloc d' argamassa. Després digueren: «Edifiquem una ciutat i una torre que la cúspide arribi fins al cel . Així ens farem famosos i no estarem més dispersos sobre la Terra.”
Més Yahveh descendí per veure la ciutat i la torre que els homes estaven aixecant i digué: «He aquí que tots formen un sol poble i tots parlant una mateixa llengua, sent aquest el principi de les seves empreses. Res els impedirà que facin tot el que es proposin. Doncs bé, descendim i allí mateix confonguem el seu llenguatge de manera que no s'entenguin els uns amb els altres”. Així, Jahveh va confondre la llengua de tots els habitants de la Terra i els dispersà per tota la superfície.

Cada formigueta te la seva percepció particular del que passa, i aleshores imagina, especula, pregunta, les seves circumstàncies particulars en la seva vida privada fan que vegin el futur incert del formiguer i d’elles mateixes amb més o menys pessimisme. A més a més l’estat anímic general dels que saben alguna cosa i no diuen, dels que no saben però s’imaginen i dels qui prefereixen no pensar està portant al formiguer a un estat de depressió histriònica que casi fa insuportable la supervivència per la sensació d’ofec a dins del formiguer

.La confusió regna al formiguer, les formiguetes parlen i parlen i parlen...però ja no s'entenen o encara emboliquen més la troca, unes estan dolgudes, altres s'imaginen l'expulsió inminent ,d'altres voldrien que s'acabés ja, unes altres són conscients del derrumbament del formiguer d'altres no, d'altres demanen tranquilitat , i altres estan tristes o enfadades. Al Formiguer s'ha trencat definitivament la comunicació entre els mascles i la reina. Ella, poderosa, te por de perdre els avantatges del lloc que ocupa i gràcies a aquest fet lluita a favor de les formiguetes i es clar els mascles que ja han tocat el cel ja no estimen ni a la reina ni a les súbdites...se’n desdiuen...com se’n desfaran??

I les formiguetes s'hauran d'escampar per la superfície de la terra.