1 de juny del 2009

Musicofilia

La lectura de Musicofilia d'Oliver Sacks no ha estat precisament una descoberta de com pot afectar la música en el cervell humà. La meva gran experiència a nivell personal com animadora en la Residència l'Estada de Llavaneres va despertar la curiositat en les teràpies musicals i la gran oportunitat de probar els efectes beneficiosos d'aquesta en persones amb Parkinson, demència, alzheimer i discapacitats múltiples. Sacks en aquest llibre com en tots els que he llegit d'ell explica molts casos, alguns d'ells de personatges coneguts com en Che Guevara i Nietzsche, amb un llenguatge planer i sentit de l'humor, però el que més m'agrada d'aquest autor es que amb totes les persones que tracta arriba a trobar el sentit del "jo" més humà encara que hagin perdut tota referència amb la realitat. En aquest llibre però si que he descobert malalties que desconeixia com l' amusia, les al·lucinacions musicals, l'imagineria musical, els afectes de la música en el sindrome de Tourette, la capacitat musical d'algun Savant (Terme nou per mi), casos insòlits i encoratjadors perquè mai oblidem la música en la nostra vida diària pel seu caràcter terapèutic i màgic.

A propòsit d'aquest tema en el CCCB el 13 de maig dins del BCNmp7. 2009 Músiques en procés van estrenar "The musical Brain" un documental que indaga en el poder que té la música en la vida de qualsevol ésser humà i en les relacions entre la música i el nostre cervell. Ens apropa a les darreres investigacions en neurociència i psicologia cognitiva basat en les investigacions del músic i neuròleg Daniel J. Leivitin i en el qual participen Sting, Feist, Michael Bubble o Wyclef Jean. Per veure el documental clicka aquí si no veus el video directament, escriu Musical Brain en la barra de cerca a Keywords. és molt interessant.

3 comentaris:

carmenchu ha dit...

Ufff! em perdu!!

Catakrac Invisible ha dit...

No m'extranya Carmenchu!!! si lo teu són les llicències d'obres les 1ª ocupacions, i manegar-te entre els tècnics...això t'ha de sonar a Xino!!
Però a mi m'agrada tant! música, emocions...segur que saps allò de que "quien canta su mal espanta".

carmenchu ha dit...

I tant!! per això em veus a vegades que canto, per no plorar!!! o como me las maravillaria yo?