Canvi de to

Quines “rises” i quina satisfacció!! Arribar a controlar la situació i a més aconseguir canviar-la cap a bé ha estat un catakrac immens i de riure.
La Magdeta s’aixeca, és diumenge i són 2/4 de dues, i ni recorda que hem quedat per dinar tots Quatre amb en Jordi i el Joan.
S’aixeca fatal! Com cada cap de setmana, de la seva boca només surten que renecs i ordres, una bogeria!! Aquesta vegada ordenava que truquéssim al S. per saber com estava el tema dels papers per les seves pràctiques d’administrativa a l’Ajuntament del poble, finalment veient que les seves temptatives fracassaven va trucar. Quan va penjar el seu enuig era tal que encara renegava més...quin horror quin dinar ens esperava!!! (Normalment en una situació així tots ens posem com les cabres i acabem amb uns morros de pam)
Doncs vaig esperar que sortís de la dutxa, es sequés el cabell...i se’l planxés tot seguit la vaig cridar amb un to suau perquè vingués a la meva voreta, la vaig fer seure i li vaig donar la ma, em mirava com si jo hagués embogit, però a l’hora m’escoltava. Li vaig preguntar perquè estava tant enfadada, i va tornar a repetir-me el rotllo, li vaig preguntar si ella havia fet tot el que calia fer i tot el que estigués a les seves mans, ja més tranqui-la va dir-me que si...em mirava als ulls...”doncs ja no has de patir...ara ja no depèn de tu...millor que t’oblidis fins demà i ara gaudeix del diumenge...”-de sobte i encara agafades de la ma-“mmmm mamà m’estic dormint”...i jajajajajajajaja. Varem gaudir d’un bon dinar parlant i rient tots. SI SI SI ho estic aconseguint!! (tot i que ella també ajuda, te una altre predisposició)