Els homes que no estimaven les dones

Quina novel•la!! Moltes vegades llegeixo llibres pel títol o la portada, aquesta vegada ho va ser per les dues coses. A la llibreria destacava el verd àcid sobre negre en un raconet i em xocà el títol. Trucada a casa…”mare has llegit els homes que no estimaven les dones??” –i tant! És molt bona!!-què la tens?-Ara mateix la te ton germà però tant aviat la tingui te la passo.
Un cop a les mans i llegides les primeres pàgines vaig pensar que ma mare havia perdut el nord (en to exagerat) quin rotllo quan parla d’empresaris inversions i economia sueca!! Però avançat aquest tros llegit per sobre, la lectura es torna intrèpida, els personatges t’intriguen, t’atrapen i et sorprenen, els escenaris ben trobats es tornen palpables i totes les situacions com les fortes emocions que viuen els protagonistes són fredes com el seu país però amb algun toc de dolçor per no ser tan agre, un quants sàdics li donen el punt més gore i les estadístiques en els títols de cada capítol la credibilitat...continuaré amb el següent. Segur que la meva mare el té.